La identitat molesta

Només cal revisar algunes publicacions acadèmiques fetes als Estats Units per comprovar com la qüestió de la identitat es troba en el centre de tots els debats. La preocupació identitària també afecta la creació i sense ella resulta impossible entendre el cinema americà produït en les darreres dècades. L’any passat, els Oscar van tenyir-se de black, per demostrar que el discurs afroamericà podia subsistir més enllà de l’anomenada era postracial de Barak Obama. Aquest any, tot és més complex.

Els quatre Oscar per La forma del agua de Guillermo del Toro no són uns premis al millor conte de fades possible, sinó a una interessant introspecció cap allò que vol dir ser l’altre als Estats Units. La pel·lícula té lloc en la dècada dels seixanta, on els altres eren els que pensaven diferent. Allà apareix un monstre i s’enamora d’una noia sorda, marginada, que es dedica a fregar en un laboratori. La possibilitat d’un retrobament entre la dona i el monstre no és més que un retrobament cap a l’alteritat que la societat amaga, que menysprea i rebutja. Un retrobament que té lloc des de la marginació que pateix la noia i que vol convertir-se en la resposta d’amor sublim a totes les històries d’amor possible que fins ara s’han pogut veure en una pantalla. No és un amor romàntic, ni un amor tendre, sinó un amor subversió perquè desafia les pròpies lleis de la política.

La forma del agua no és l’obra d’un gran cineasta, però és el fruit d’un bon disseny de producció. Encara que sigui una producció americana, és interessant pensar que ha estat dirigida per un cineasta mexicà i que en l’era Donald Trump l’Amèrica profunda vol destruir la diferència, perquè li fa nosa i la considera amenaçadora del seu sistema de vida. Els altres per Trump ja no són només els afroamericans sinó allò que hi ha més enllà de la frontera amb Mèxic.

Per aquesta raó, tampoc resulta estrany veure com Una mujer fantástica, de Sebastián Lelio, explica la història d’una dona transgènere que després de la mort de la seva parella veu com sorgeixen tots els prejudicis i, fins i tot, la violència, per la seva condició sexual. Ella també és l’alteritat que una determinada societat benpensant no vol veure. Si alguna cosa tenen d’interessant els Oscar, és que li han donat visibilitat.