Com cada any, la històrica i reivindicativa parròquia de Sant Medir va convocar el premi Amadeu Oller, en memòria del mossèn que la va fundar. Aquest any el llibre Els poemes d’en Leandre Caufield, de Pere de Palol –que ja ha aparegut a Galerada– ha estat el guanyador. Tal com va destacar el president del jurat, David Castillo, es dona la circumstància que Pere de Palol es converteix en la cinquena generació d’escriptors en llengua catalana, una família vinculada a Girona que té figures en la Renaixença, el Modernisme –el besavi dona nom al premi de poesia dels Bertrana–, l’arqueologia –l’avi del Pere, del mateix nom, va ser un dels arqueòlegs més prestigiosos del seu temps– i la literatura contemporània perquè el pare de Pere de Palol, Miquel, és una de les figures actuals, com a narrador i poeta.

En l’acte celebrat al teatre de la parròquia, situada al barri barceloní de la Bordeta, fronterer amb l’Hospitalet de Llobregat, es van viure moments emotius. Dues de les cadires lluïen fotografies de Jordi Cuixart, empresonat, i de Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili belga. Un altre dels membres del jurat, David Caño, va fer una glosa combativa de Joan Brossa amb motiu del seu centenari. La resta del jurat el formaven Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall, l’editor Joan Maluquer i Mireia Calafell, que, com Caño, ha estat una de les guanyadores de les últimes edicions. Durant l’acte van intervenir els mossens històrics de la parròquia: Josep Bigordà, que va recordar alguns dels moments culminants del premi, i Enric Subirà, que va reivindicar els drets civils i la Catalunya lliure. En l’acte també va participar Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Entre els comentaris dels jurats, Castillo va destacar que el de Pere de Palol és “un llibre unitari, que utilitza el viatge com a forma de coneixement i un crit desolat pels paisatges d’Indoxina, que recrea mentre reflexiona i ens descriu el moviment”. Per la seva part, Mireia Calafell opina que “el poemari que signa De Palol proposa un viatge que s’inicia a la cantonada del carrer Mallorca amb Girona i es desplega fins a arribar a Bangkok. Cada poema porta per títol una adreça, una localització que no únicament mostra fins a quin punt és l’escriptura allò que transforma l’espai físic i purament descriptiu en un lloc viscut que guia la lectura, sinó que suggereix l’itinerari del recorregut que estructura el llibre i que ja en el primer poema es preveu com un camí”. Pijoan va remarcar la seva força lírica i Caño el va associar a la nova generació dels Guim Valls, Martí Sales, Raquel Santanera i Oriol Sauleda.