És evident que la música transmet emocions, sigui amb tota una orquestra simfònica o amb la simple veu. El seu volum i dimensió de la formació dona abast a la seva possible monumentalitat. L’ukelele, com si fos una joguina de Pascal Comelade, té una ona que connecta molt bé amb la veu sense amplificar. És el so de la cançó a la vora del foc. A Fira Tàrrega s’ha constatat, de nou. Espectacles com ara Full house (amb una comèdia de narrativa simple) li donaven un toc de petitesa preciós. Sobretot, regnava enmig del silenci després que Sound de Secà aparqués els seus tambors i altres percussions i entonés el Possê todo irá bién. Un àngel creua l’espai i connecta de manera transparent. El cor s’encongeix com abraçant el so.