A Ramon Pujolboira, sempre en el record

Déu-n’hi-do el que m’ha costat d’entendre que no estàs físicament entre nosaltres. En saber la notícia vaig pensar que no era just, encara et quedava molt per fer.

La nostra coneixença ve de lluny, compartint molts records i bons moments amb la Carme i la Pilar. També grans projectes com ara la Suite Figarias i els macro-muntatges del Grup 69.

He agafat el llapis per prendre unes notes i començar a escriure unes paraules, però sense adonar-me’n el llapis ha començat a caminar. Aquest dibuix és el recorregut de la línia en aquest viatge sobre el paper. Una imatge feta amb el cor i gravada a la memòria.

Volem donar molts ànims i una forta abraçada a la Carme, l’Aleix i a tota la família. També als molts amics que hem tingut la sort de compartir l’amistat i la teva companyonia.