El bruixot del piano

Ara fa gairebé un any, amb motiu de la interpretació del pianista Lars Vogt a L’Auditori de les mítiques Variacions Goldberg BWV 988 (1741), de J.S.Bach, el sotasignant escrivia com aquesta obra és una referència de culte que fa que els programadors la vegin com un reclam fàcil per a un públic cada vegada més interessat a reconèixer que no pas a conèixer obres noves o infreqüents de localitzar a les programacions. És això el que explica que Ibercàmera hagi apostat per la inauguració de la seva 36a temporada per unes Goldberg amb l’immens pianista rus Evgeni Koriolov, que, sigui dit de passada, ja havia actuat a Barcelona tres cops abans: els anys 2007, 2012 i 2015. Potser també el fet que una artista d’Ibercàmera com la pianista Varvara, que ha estudiat amb Koriolov, hagi contribuït a fer realitat aquest concert inaugural bellíssim, intens i de factura pianística de la millor escola russa. Cert és que el posicionament estilístic del pianista poc té a veure amb l’historicisme i els criteris històrics, tot i extreure de l’instrument una gran transparència sonora. Podem dir que Koriolov es relaciona amb el quart lliurament del Clavier-Übung bachià més en forma de meditació i contemplació d’arrel romàntica que no en la comesa d’assolir una resposta a la gran qüestió que palpita darrere del conjunt de l’obra bachiana i que es relaciona estretament amb la filosofia racionalista de Spinoza. Més enllà d’aquesta filosofia, no és menys cert que la vetllada va ser una aposta radical per allò que Adam Zagajewski anomena vida espiritual. Això és: desvetllar la vida de la nostra ànima amb una música que va embruixar el Palau. I és que Koriolov és un bruixot del piano.