Estimar el teatre i la vida
Assumpció Balaguer va estimar tant la vida que quan ja havia consolidat una carrera va dir que deixava el teatre per l’amor que sentia pel seu marit, l’actor Paco Rabal. Però si tan forta era l’estimació per la seva parella, també ho va ser pel món de l’actuació, a què va tornar ja de gran. Assumpció Balaguer va morir, ahir, a Cercedilla (Madrid) als 94 anys.
El seu vincle familiar era també d’aire teatral i cinematogràfic per totes bandes. Era mare del director de cinema Benito Rabal i de l’artista Teresa Rabal, així com àvia del també actor Liberto Rabal.
Balaguer va ser ingressada, fa una setmana, després de patir un ictus al seu domicili d’Alpedrete, el municipi on va fixar la residència a principi dels anys vuitanta en companyia del seu marit.
Nascuda el 8 de novembre del 1925 a Manresa en el si d’una família burgesa, l’actriu va pujar per primera vegada a un escenari amb 13 anys, en plena Guerra Civil, en una funció de Santa Teresa de Jesús a càrrec de l’Institut de Teatre.
Ja a Madrid, va conèixer Francisco Rabal Valera quan aquest es va incorporar a la companyia Lope de Vega. Durant el més de mig segle que va durar el seu matrimoni amb l’actor, Balaguer va relegar, en part, la seva faceta interpretativa, però quan es va quedar vídua, als 75 anys, va reprendre la vida artística amb totes les conseqüències i va escriure les seves millors pàgines com a actriu.
Entre els anys 2010 i 2013, va obtenir quatre premis consecutius de la Unió d’Actors. El 2012, la revista Teleprograma va distingir tota una vida de dedicació a l’ofici amb el TP d’Or. I el 2013 va recollir el premi Max a l’actriu de repartiment pel musical Follies, en què va cantar i va ballar en les millors escenes.
Balaguer havia dit que es va dedicar al teatre per que s’avorria amb la seva vida i volia ser altres persones.
