Classicisme i bellesa de Mizoguchi
La Filmoteca de Catalunya estrena avui al Cinema Truffaut de Girona (20 h) un cicle dedicat al cineasta japonès Kenji Mizoguchi (1898-1956), un dels màxims representants del cinema clàssic nipó, tot i que aquí va ser un descobriment tardà. Va caldre que Occident hagués educat la mirada en l’univers de Rashômon (1950), d’Akira Kurorawa, perquè la participació de Mizoguchi al festival de Venècia de 1953, amb Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja, fos rebuda amb delectació. Junt amb Kurosawa, i Yasujirô Ozu i Mikio Naruse, que encara tardarien més a ser reconeguts, Mizoguchi és avui un referent ineludible del classicisme japonès, d’una bellesa tan delicada com feridora. El crític Àngel Quintana, que signa la presentació del present cicle de la Filmoteca, explica que el cinema de Mizoguchi “parteix de velles llegendes del seu país per construir melodrames en què allò que és real i allò que és fantàstic poden creuar-se, històries d’amor que desafien qualsevol temps concret i històries de dones que volen alliberar-se”. En aquest sentit, el crític gironí remarca que “un dels elements clau del cinema de Mizoguchi rau en el fet d’haver situat sempre les dones al centre de les seves pel·lícules”. La programació del cicle, que s’allargarà fins al 6 d’abril, la formen set pel·lícules, que es projectaran en versió original subtitulada en castellà. Des dels Contes de la lluna pàl·lida (1953) fins a El carrer de la vergonya (1956), el cicle proposa revisar la gran època clàssica d’aquest cineasta excepcional, incloent-hi Els músics de Gion (1953), La dona crucificada (1954), L’intendent Sanshô (1954), Els amants crucificats (1954) i L’emperadriu Yang Kwei-Fei (1955).
