Sam i Diego, junts per fi

“Fa 30 anys que coincidim en els mateixos escenaris, però mai per tocar junts, i en fa 25 que parlem de muntar alguna cosa plegats, però no trobàvem el moment”, expliquen el cantant figuerenc i vidrerenc adoptiu Sam i el guitarrista torderenc Diego Cortés, visiblement il·lusionats perquè finalment estan navegant junts en el mateix projecte. Sam va celebrar 40 anys d’escenaris el 2016, i els seus orígens musicals estan relacionats amb la cançó d’autor i la poesia musicada. Diego Cortés era un nen de només 9 anys quan ja voltava per mig món, tocant amb els seus pares (“Aquí tens la guitarra, aquí tens l’olla”, li va dir el seu pare) i el seu currículum inclou grups entre el flamenc, el jazz i altres fusions com ara Iberia, Jaleo i Kejaleo –on va coincidir amb Rosalía i el recentment desaparegut Xavi Turull–, a banda de més de vint anys tocant amb Albert Pla. Entre Sam i Diego sumen molts anys de música, però en fronts diferents: “Si t’ho mires fredament, no té res a veure el que fem per separat, però justament és això l’interessant. Junts aconseguim una fusió musical i personal molt intensa.”

Tot va començar ara fa un parell d’anys, quan els van contractar per separat per fer uns concerts per Txèquia i França. “Acabàvem els concerts junts i funcionava molt bé”. En directe, tots dos canten i tots dos toquen la guitarra espanyola, i Diego va disparant sons amb dispositius electrònics: “Percussions, cordes, pianos, de tot. Ens veus a tots dos, però t’imagines una orquestra”, diuen entre rialles. I en el repertori també hi ha una mica de tot: des de poemes de Frederic Rahola o Salvat-Papasseit musicats per Sam fa molts anys i ara redimensionats pels nous arranjaments de Cortés, a composicions del guitarrista o adaptacions de Santana, Lou Reed, Serrat o Llach. Ara volen tocar molt, per rodar les cançons i gravar-ne algunes, amb destí al disc que sortirà a l’octubre.