La ràbia, la por i l’angoixa
Una noia paraplègica s’enfronta a un gos a ‘Cordes’, de José Luis Montesinos
“Els supervivents i lluitadors tenen molt de suc”, opina el director i guionista José Luis Montesinos (Tarragona, 1978), que va guanyar el Gaudí i el Goya i va estar nominat als premis Europeus de Cinema pel curt Corredor (2015). Ara debuta en el llargmetratge amb Cordes, una angoixant història protagonitzada per una noia tetraplègica (l’actriu Paula del Río) que s’enfronta a un pastor alemany infectat de ràbia. La pel·lícula arriba avui als cinemes després d’una bona rebuda al Festival de Sitges.
“Quan poses els personatges contra les cordes, treuen una puresa de dintre molt maca de veure al cinema”, va explicar el director a aquest diari en una entrevista conjunta amb Paula del Río. “En el cas d’Elena, és una noia molt tancada, fins i tot pot semblar desagradable al principi, però quan la poses en una situació extrema, treu la persona que porta a dintre i s’obre de cara al públic. Està sola, el públic és a la cadira amb ella, i això és molt bonic.”
Paula del Río (Sant Pere de Ribes, 2000) havia anat al Festival de Sitges, a cinc minuts de casa, com a públic i per un petit paper a La sombra de la ley. José Luis Montesinos també havia freqüentat el festival, com tants altres cineastes abans de fer carrera. Tots dos hi van acaparar protagonisme, encara que al final no van tenir premi, amb aquesta història d’Elena, una noia gairebé tetraplègica per un accident de cotxe en què va morir la seva germana. Quan està sola en una casa aïllada, el seu pastor alemany s’infecta de ràbia i l’ataca.
Un paper extrem
El director va concebre Elena com un paper “molt extrem, d’algú que comença la pel·lícula amb ganes de morir i al final de la història acaba lluitant pel contrari, per sobreviure”. “El paper d’Elena em semblava que tenia una corba molt interessant.” Paula del Río, protagonista absoluta del film, no ho va tenir fàcil, segons el cineasta: “Havia de treballar amb el seu rostre i la seva mà, és l’únic que podia moure, i qualsevol detall indicava molt del personatge. A nivell interpretatiu, pràcticament tot ho havia de fer amb un pla mig.”
Connexió
La jove actriu no es va espantar pel repte: “Quan ho vaig llegir vaig connectar molt amb el personatge, vaig pensar que era jo, m’hi vaig veure. Mai m’havia passat.” Requeria el domini de la cadira de rodes elèctrica i va practicar molt. “No em va costar, perquè vaig estar abans tres setmanes anant amb la cadira de rodes, sola pel carrer, entrant a restaurants...” Va ser més difícil la intensitat emocional (angoixa, por, ràbia...) de totes les escenes. “Teníem marcats tres moments, un de menys intens, un de respiració accelerada i un tercer de molt dramàtic”, recorda.
Cordes és una coproducció catalana i valenciana rodada als afores de València, amb el suport d’À Punt i TV3. La versió original és en castellà i té versió doblada en català.José Luis Montesinos explica que el gènere ha estat per a ell un mitjà per aconseguir els seus objectius: “Utilitzem el gènere per explicar una història que se sustenta molt bé amb les eines narratives que t’ofereix. Volíem fer una pel·lícula que parlés d’angoixa, i és el gènere ideal. Jo soc un amant del cinema fantàstic, però no n’havia rodat mai.” Com a referents narratius, destaca Gravity, “perquè és una història molt similar a la d’Elena, un personatge amb un trauma i alguna cosa que el va encerclant cada cop més”. A nivell visual, s’ha inspirat en “el món de Stephen King, de pel·lícules com Misery, Cujo, Sola en la oscuridad...”
