Amor més que fraternal

Una parella de joves intèrprets, els gironins Mario Rebugent i Clara Mir, han escrit Apnea, un obra d’alt voltatge que tracta la relació amorosa entre una parella de germans. Una relació afectiva que podria ser com la de qualsevol altra parella jove, però en aquest cas està marcada, evidentment, per l’incest, considerat un dels tabús socials capitals.

Per portar-la a l’escenari han comptat amb la direcció de Ferran Joanmiquel, dramaturg amb una destacada trajectòria que, des del primer moment que la va tenir entre mans, s’hi va implicar. “Quan la Clara i en Mario, que són alumnes meus, em van oferir llegir el text, em va captivar per la temàtica, que és d’alt voltatge, però sobretot perquè, malgrat que el tema era espinós, estava tractat amb aquesta naturalitat i llenguatge tan col·loquial i directe que demostren tenir molts joves d’avui dia. Parlen de l’incest i ho fan de cara a barraca, d’una forma i amb un grau de maduresa que jo a la seva edat [19 i 20 anys, respectivament] no hauria pogut mai escriure ni que volgués!”, destaca Joanmiquel.

El punt de partida és potent: en Marc i la Gina són dos germans que des de ben petits ho comparteixen tot. Una nit després d’una festa i anant força beguts, transformen l’agressivitat amb què normalment es tracten en una relació sexual. Des d’aquell moment, tot canvia radicalment i es comencen a apropar, a tractar-se i a descobrir-se, amb una tendresa amb la qual no s’havien trobat mai.

Explica el director que si bé la relació entre germans marca de bon principi el relat, hi ha un moment en què te n’oblides, perquè en realitat l’obra del que tracta és de la complexitat de les relacions humanes. “Una mica a l’estil d’Escenes d’un matrimoni d’Ingmar Bergman, una relació dramàtica marcada per un dolor que jau a la superfície i que va esdevenint cada vegada més claustrofòbic.” Precisament, a l’hora de portar-ho a escena, l’espai físic hi juga un paper important: l’acció transcorre a l’habitació d’ell únicament, que es va carregant de mal rotllo a mesura que ella va apropiant-se-la, fins a produir una autèntica apnea metafòrica –d’aquí el títol– a uns espectadors que estan a tocar. Situant-los a tres bandes i ben a prop, esdevenen autèntics voyeurs, còmplices incòmodes de tot allò que passa, senten i veuen, descriu el dramaturg gironí.

Apnea, de Log Out Teatre, s’estrena avui a la Sala La Planeta , dins el Cicle Primerencs, que és el marc d’exhibició que la sala ofereix a aquelles companyies gironines joves o de nova creació que estan en procés de professionalització. L’expectació és màxima i per a les dues funcions programades (avui i demà) fa dies que ja no queden entrades.