Quadern de retalls de vida

La presentació ahir a l’exterior de la Llibreria 22 de Mar d’estiu. Una memòria mediterrània, de l’escriptor Rafel Nadal, va servir per explorar dues cares d’una mateixa moneda, molt actual avui en aquests temps estranys. Per un costat, aquella cara lluminosa i vigorosa que aporten els llibres de viatges amb vocació clàssica i literària, com ha fet aquest veterà periodista. I, per l’altra, aquella que ens presenta el seu revers agredolç, arran d’aquests temps plens de limitacions per descobrir o redescobrir món. Nadal durant més de vint-i-cinc anys va viatjar per la Mediterrània i, fugint de les grans ciutats, ha preferit en aquest treball, que obrirà una nova col·lecció de l’editorial, centrar-se en illes com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. Un viatge que, com no pot ser de cap altra manera, s’inicia a la Fosca, a Palamós.

No deixa de ser un treball ple de vitalitat, però també de nostàlgia, de melancolia. El viatge recordat, en el fons, no deixa de ser el viatge evocat. I això és el que pretén Nadal: jugar amb l’evocació, però fent servir les eines que té com a periodista experimentat. El llibre és una vindicació del plaer de viatjar i, molt especialment, els descobriments que podem fer si observem més que no pas mirem.

El també escriptor i periodista Eloi Vila, com a mestre de cerimònies, va saber conduir la conversa per aquestes dues cares amb notable habilitat. De tota manera, el llibre no deixa de ser, en la pràctica, una meravellosa reivindicació de la mirada del periodista. De com aquest, tot i viatjar amb la seva companya per illes de la Mediterrània, no pot defugir aprofundir en les històries que va veient al seu voltant: la fugida de joves d’illes d’Itàlia i Grècia per marxar a treballar al continent, o més lluny a Oceania, va teixint un paisatge ple de llums, però també d’una transformació imparable. Rafel Nadal, amb el seu estoig de periodista –no es pensin, tampoc són tantes eines que hi portem– ha mirat endarrere, ha evocat, per oferir-nos uns quaderns plens de retalls de vides, començant per la seva, és clar. Vivències que posen sobre la taula com el viatge, si s’explica amb passió, pot esdevenir transformador. Un home, assegut en una taula, en una petita illa, sopant amb Nadal i la seva companya, s’adona que el seu fill segurament no tornarà d’Austràlia; o com uns nens s’acomiaden des d’un transbordador dels seus avis amb uns miralls, tot fent senyals. Les petites històries sempre són grans, sempre.