L’Akadèmia creix

En el desè aniversari del Teatre Akadèmia, i davant l’amenaça d’una ruïna a les taquilles, la sala redobla l’aposta, ampliant l’espai per al públic (de 70 a 100 localitats) i preveu millores en il·luminació i audiovisuals per a les noves produccions. Segons el director artístic, Guido Torlonia (que ha renovat el càrrec per tres anys més), la temporada rescata aquelles produccions que no es van poder veure per l’anul·lació de la temporada en el període de confinament. Com ja és habitual, l’Akadèmia congrega noms reconeguts: Mario Gas, Imma Colomer, Àlex Casanovas, Montse Guallar, al costat de joves talents (des del Winnipeg, que demà, dimecres, engega la temporada fins a Sebastià Portell o Moreno Bernardi) en una programació que alterna textos clàssics amb posades en escena contemporànies.

L’Akadèmia, que té el suport de la Fundació Nando i Elsa Peretti, ha decidit donar un vot més a la llibertat, a no deixar-se vèncer per la por i ampliar l’espai per a espectadors. Introduir grades laterals, de fet, ja ho va provar Mercè Managuerra en una de les seves darreres apostes. Ara hi tornen, però donant-li un to de mitja ferradura, com un teatre romà. Torlonia admet que la disponibilitat dificultarà l’escenografia però suposarà un repte i un estímul per a les direccions de cada producció. Es passarà de 70 a 100 butaques per sessió. La temporada 2019/20 sumava molt bones xifres amb un 90% d’ocupació. Tot i tancar al març van recaptar el mateix que les temporades 2016/17 i 2017/18, tot i que l’any passat, com en tot el sector, es van quedar en pèrdues. La previsió és que puguin instal·lar les noves butaques a partir del novembre.

Winnipeg és la primera obra que es representa partir de dimecres. La Jarra Azul torna a fer una dramatúrgia, Niños de Morelia, sobre els nens republicans que van exiliar-se a Mèxic fugint de la Guerra Civil, ara sota la direcció de Norbert Martínez. L’obra s’hauria d’haver estrenat al Grec. Del curs passat, també es recupera Per un sí o per un no, que va quedar aturada pel tancament dels teatres al març. Mario Gas, amb Àlex Casanovas, Montse Guallar i Xavier Ripoll, presenta L’home de la flor a la boca. Una obra mítica en què intercalen correspondència de Luigi Pirandello amb la seva estimada. Moreno Bernardi recupera les dues mirades sobre La nit just abans dels boscos, de Koltès (La nit i Radionit) que ja s’havien de fer el curs passat, i dirigirà un text de Stefano Massini, Bianco, una indagació sobre el patiment de Van Gogh en un hospital psiquiàtric.

Lina Lambert, amb Lurdes Barba i Imma Colomer repesquen un trio de monòlegs (entre dramàtics i àcidament cínics) de dones madures d’Allan Bennet: Talking Heads. I Torlonia s’atrevirà amb La Venus de les pells (Venus in Fur) una peça que ensenya les interioritats del teatre en un càsting altament improbable, una peça de la qual ja es va veure una versió el 2013 amb Joel Joan i la jove Meritxell Calvo. Torlonia admetia ahir que estava, precisament, en el paper de triar l’actriu jove.

L’Akadèmia presentarà 11 peces diferents, 6 produccions seves. Les companyies convidades rebran una compensació per esborrar el dèficit del sostre d’aforament. Cobraran com si es pogués fer el 100% d’ocupació. Ho deien ahir al matí abans que el Procicat passés del 50 al 70% l’aforament per als teatres.