Contra la violència
Quim Gómez (Badalona, 1962) va guanyar la primera convocatòria del premi de novel·la negra del festival Vilassar de Noir amb L’esguard de la bèstia, que acaba de publicar Llibres del Delicte. El cap de setmana vinent se celebra la 5a edició del festival, tot i que virtual.
Gómez, llicenciat en informàtica i professional d’aquest sector, ha publicat alguns contes i ha estudiat diversos cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Debuta en novel·la amb aquesta obra ambientada al barri barceloní de Sant Antoni, on viu, i protagonitzada per un caporal dels Mossos d’Esquadra que sovint perd els papers. El nucli temàtic és una crítica a la violència masclista.
“És la meva primera novel·la i, com a la majoria dels autors, em movia un neguit, un desig, una necessitat. En el meu cas, el fet d’haver conegut dones que han estat maltractades per marits, pares o germans. I ho vaig treure escrivint. He volgut castigar tots aquests maltractadors reals i els he personalitzat en les diverses bèsties que surten al llibre: el maltractador psicològic, el físic i el que no s’adona que ho és”, explica l’autor.
Els personatges femenins de Gómez no són dones submises. “Amb l’excepció de la víctima, la resta de dones que hi apareixen són fortes i independents. Suposo que em va sortir així perquè les dones que he tingut al meu voltant ho són, tant a la meva família com també les diferents parelles que he tingut. És reconfortant haver conviscut amb dones fortes”, assegura.
A la novel·la, que és molt dialogada, la música té un paper destacat i per això l’autor ha creat una llista de cançons a què es pot accedir a través d’un codi QR. “M’encanta salpebrar la narració amb música i si el lector la pot escoltar mentre llegeix, encara millor”, declara.
Els dos grans mestres
A més, dins la trama també hi ha missatges per descodificar. Es nota la mentalitat binària que té com a informàtic. “Que jo sigui informàtic es veu en algunes coses de la novel·la, com que resolguin una codificació amb un Excel, que un dels personatges sigui informàtic reconvertit en professor, que un personatge treballi pels Jocs Olímpics... Hi ha moltes coses meves, professionals i personals, repartides en molts dels personatges, tant dels masculins com dels femenins. I que hi hagi missatges per descodificar és un petit homenatge a Conan Doyle. Hi ha més homenatges, dins la novel·la, un de ben clar a Andrea Camilleri i un de més subtil a Vázquez Montalbán. M’agraden tota mena de novel·les negres, però, per a mi, els mestres són ells dos”, confessa Quim Gómez.
