patrimoni
Els gironins lideren la xarxa catalana de calls jueus
Girona, Castelló d'Empúries, Besalú, juntament amb Tortosa, impulsen la creació d'aquest ens després de deixar la Red Española de Juderías
El conformaran un total de 21 municipis
Un total de 21 municipis catalans treballen per crear la xarxa de calls jueus. Es tracta d'una iniciativa sorgida de quatre ajuntaments –Girona, Castelló d'Empúries, Besalú i Tortosa–, que fa pocs mesos van deixar la Red Española de Juderias per discrepàncies en la gestió i els objectius (criticaven que només tenia un enfocament turístic). Aquest municipis ja s'han reunit en diverses ocasions i tenen a punt una proposta d'estatuts. Properament, estendrà la iniciativa a altres poblacions catalanes que tenen algun element patrimonial relacionat amb el llegat jueu. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que la voluntat és que la xarxa funcioni a principi del 2017. A banda de la promoció turística, la xarxa neix amb l'objectiu de reforçar el vessant pedagògic, d'investigació i divulgació del patrimoni.
Entre els mesos de maig i juny, els ajuntaments de Castelló d'Empúries, Besalú, Girona i Tortosa van donar-se oficialment de baixa de la Red Española de Juderias-Caminos de Sefarad. Girona havia estat la impulsora d'aquesta xarxa, que va néixer el 1995 i disposa de 24 ciutats adherides. Des de llavors la capital gironina n'ostentava la secretaria general. En el cas de Castelló d'Empúries, l'alcalde, Salvi Güell, era president de l'entitat en el moment que van decidir sortir-ne. En el cas de Barcelona, també s'havia especulat amb la seva sortida però, finalment, es manté com l'única ciutat catalana a dins l'entitat.
Entre els motius per deixar la xarxa, les quatre ciutats argumentaven que l'entitat s'havia polititzat i que només estava enfocada a fer promoció turística. A més, lamentaven la poca implicació política d'ajuntaments associats i criticaven que, consegüentment, això feia endarrerir alguns projectes.
A Catalunya, en canvi, creien que calia donar un impuls al vessant educatiu, d'investigació i de divulgació del patrimoni, a banda de mantenir també una voluntat de promoció turística. La idea de la xarxa catalana es va gestar al Parlament quan, a l'octubre del 2013 i a petició de CiU, la comissió d'Empresa i Ocupació va aprovar per unanimitat una proposta per crear una xarxa de calls jueus que abastés diferents municipis de Catalunya.
Més divulgació
Aquesta proposta està agafant forma i ja s'han celebrat algunes trobades entre els quatre ajuntaments impulsors per tal de definir els objectius, qui l'ha d'integrar i com s'ha d'organitzar. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha confirmat que han contactat amb 21 municipis i que properament celebraran una trobada per exposar la idea a tot el conjunt de poblacions per continuar avançant en la configuració d'aquesta xarxa. Segons detalla, són municipis d'arreu del país que tenen algun element patrimonial relacionat amb el llegat jueu i, concretament, amb els calls. “Volem tenir una reunió més àmplia, veure què n'opina tothom i anar decidint”, ha manifestat l'alcaldessa de Girona.
De moment, ja s'ha redactat una proposta d'estatuts i també s'ha comunicat la iniciativa al Departament de Cultura, que està estudiant quina fórmula de col·laboració pot establir amb la futura xarxa de calls jueus. Marta Madrenas ha confirmat que la feina “està avançada” i que la voluntat és que estigui operativa a principi del 2017.
