Reportatge

Centenari del ‘tbo'

Personatges i autors

‘La familia Ulises', ‘Los grandes inventos del TBO' i ‘Josechu el vasco' van ser algunes de les sèries més populars publicades al ‘TBO'

Hi va predominar l'humor costumista

A diferència d'altres publicacions d'historietes adreçades bàsicament a un lector infantil –sobretot les moltes revistes de l'editorial Bruguera, però també la valenciana Jaimito, per exemple–, el TBO mai no es va caracteritzar per un extens planter de personatges fixos, almenys en les seves èpoques de màxima esplendor i popularitat. El gruix de les seves pàgines va ser sempre, sobretot, el gag curt i autoconclusiu, encara que alguns dels autors que hi van publicar mantinguessin determinades constants o estereotips recurrents, com ara les multitudinàries escenes urbanes de Ricard Opisso o els nàufrags de Josep Coll.

Però hi ha sonades excepcions i alguns dels autors de la casa van crear personatges que han fet història i han passat a la iconografia popular. Segurament el cas més evident sigui el de la celebèrrima La familia Ulises, creada pel director de la revista, Joaquim Buïgas –com a guionista–, i pel dibuixant Marino Benejam. La familia Ulises ocupava un lloc tan rellevant com la contraportada i retratava, amb to costumista, les peripècies d'una família de classe mitjana probablement barcelonina, encara que no es digués mai on transcorrien les històries; una prova de la importància de la família Ulises són els homenatges que li han fet autors com per exemple Pérez Navarro i Sempere (La familia Rovellón) i Alfons López (Estraperlo y tranvía). Benejam, d'altra banda, va ser també autor de dues altres populars sèries: Aventuras de Eustaquio Morcillón i Babalí –protagonitzada per un caçador i el seu criat negre, i amb un regust certament colonialista als ulls contemporanis– i Melitón Pérez, basada en acudits visuals sense paraules.

Creat per Nit, el professor Franz de Copenhague és una altra de les grans figures fictícies del TBO, tot i que –estrictament– la sèrie Los grandes inventos del TBO no se centra tant a relatar una historieta com a descriure el funcionament d'invents estrafolaris i extravagants (que han fet que l'expressió “invent del TBO” passés a formar part del llenguatge col·loquial). D'altres autors que se'n van fer càrrec posteriorment van ser Tínez, Benejam Tur i Sabatés.

Posseïdor d'un traç notablement àgil, espontani i sintètic, Joaquim Muntañola va ser l'autor de Josechu el vasco, que incidia amb amabilitat en els estereotips d'individus rudes i forçuts que el tòpic atribueix als bascos (i que pel·lícules recents com Ocho apellidos vascos han seguit alimentant). Muntañola va ser també el creador de sèries menys conegudes com Angelina y Cristóbal i Aventuras de Doña Exagerancia.

Curiosament, aquest to costumista habitual a les pàgines del TBO es mantenia fins i tot en sèries ambientades en èpoques remotes, com ara Altamiro de la Cueva, creada pel guionista Carles Bech i el dibuixant Joan Bernet Toledano (germà de Jorge, creador de Doña Urraca, i pare de Jordi Bernet, dibuixant de Torpedo 1936). Altamiro és un home prehistòric –tot i que d'aspecte contemporani– llest i enginyós, protagonista de petites històries on l'humor es deriva sovint de l'anacronisme.

Molt poc habituals van ser a TBO els personatges d'autors estrangers; una de les excepcions va ser El pequeño rey, d'Otto Soglow. I quan, a partir del 1972, es va canviar el nom de la capçalera per TBO 2000 i es van renovar els continguts per mirar de plantar cara a la competència de Bruguera, es van arribar a incorporar els famosíssims Barrufets de Peyo amb el desafortunat nom de Los Tebeítos. També es va publicar una altra sèrie francòfona, Florentino y su vecino, de Francis i Tillieux.

També en aquesta època hi van veure la llum personatges com Casimiro Noteví, agente del TBI, de Sabatés –clara rèplica de l'Anacleto de Vázquez– i Tontolín de Tarascón, d'Artur Moreno, pioner del cinema d'animació a Espanya amb Garbancito de la Mancha. Però una de les sèries més interessants d'aquesta època no tenia personatge fix sinó que consistia en un bombardeig d'humor absurd i surrealista a càrrec de Tha, T.P. Bigart, Sirvent i l'integrant de Tricicle Paco Mir: El Habichuelo, un clar precedent d'El miércoles, mercado que ells publicarien a El Jueves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona