Les idees d'Europa

“No tinc una idea clara del que és Europa, la pel·lícula dispara en moltes direccions, i proposa idees i preguntes”, diu Miguel Ángel Pérez en una entrevista a El Punt Avui. En tot cas, “el filòsof diu que Europa és una idea, i cadascú en té una idea diferent”. Aquest cineasta, nascut a Zamora el 1984, va portar ahir a la secció Talents del Festival D'A la seva opera prima, que es titula Europa i “respon a una emoció, que és d'on neixen totes les pel·lícules”. “Respon a un desig d'identitat –explica– a partir del qual em vaig plantejar fer una pel·lícula que tractés d'accedir de manera ambiciosa des d'una parella, del tu i jo, fins a arribar al nosaltres.”

Una nit de Cap d'Any, la que separarà el 2017 del 2018, “quan el segle es farà major d'edat”, ens porta a un altre cap d'any, el del 1999 al 2000, i el temps sembla que es bifurqui. La mateixa parella (interpretada per Alexei Solonchev i Virginie Legeay) apareix en totes dues festes, però amb noms diferents.

El cineasta troba curiós que etiquetin Europa com a “art i assaig” o “cinema experimental”. En tot cas, té una narrativa ben poc convencional, amb aquesta parella i altres personatges deambulant de nit, perduts, a la recerca d'una rave que no arriben a trobar. El director descriu Europa com “un loop continu, no té ni principi ni final, com alguns contes de Cortázar o de Borges”: “I no hi ha lloc, perquè no busquem identificació clara amb un espai, amb cap ciutat europea, ja que Europa no és un lloc, sinó una idea”, puntualitza.El cineasta marca distàncies amb el cinema de denúncia. “Actualment passen una sèrie de coses, però estic en contra del cinema social i contra l'ús pamfletari del cinema. Per mi, fer una pel·lícula que parla d'Europa requereix un treball de posada en escena, amb les meves eines, i de recerca d'una veritat que no és en termes absoluts, busco una veritat en termes estètics, que és el que importa.”No creu que ofereixi una visió pessimista: “La pel·lícula comença en un abisme, del qual intenta fugir constantment, i busca la bellesa, busca quelcom que reneix.” I més que referents cinèfils, cita pintors que l'han inspirat, com ara Francis Bacon o el Magritte d'Els amants. El director també parla, com aquest quadre, de “dues persones que són incapaces de veure's, o gent que es comunica en diferents idiomes i s'escolten però no s'entenen”.