cultura

PREDILECCIONS

D. Sam Abrams

‘Prufrock’ als 100

A la pàgina 78 del número de juny de la revista londinenca The Egoist va aparèixer l’anunci d’un llibre de 40 pàgines, en una edició de 500 exemplars, que canviaria el curs de la lírica del segle XX. El text, lacònicament, proclamava: “Prufrock / ara disponible / Prufrock i altres Observacions / de T.S. Eliot / The Egoist, Ltd. Preu 1 xíling net; tramesa 1 penic”. En una carta a Margaret Anderson, datada l’11 de juny, Ezra Pound confirmava que ja disposava d’un exemplar de la publicació.

La crítica, a les dues bandes de l’Atlàntic, es va polaritzar davant del debut literari de T.S. Eliot. Ezra Pound, Conrad Aiken, Mary Sinclair i alguns més categòricament a favor i la majoria dels suplements literaris de diaris i revistes de gran circulació, categòricament en contra. Amb el temps, però, el primer Eliot, a punt de complir 28 anys, es va imposar com el mestre i la icona de la nova poesia moderna, un lloc de privilegi que el duria a guanyar el premi Nobel el 1948.

Després de la seva mort el 1965, Eliot es va convertir en una de les bèsties negres més sagrades de la postmodernitat, però novament l’autor de La terra eixorca ha guanyat la batalla perquè els seus enemics i la seva estètica radical han passat a millor vida. Ara és un moment ideal per tornar a llegir Prufrock sense complexos perquè no vindrà a picar a la nostra porta cap policia moral de la postmodernitat.

Ara és el moment perfecte perquè les generacions més joves, no tan ben formades com es diu repetidament, s’endinsin en aquest meravellós primer llibre d’Eliot de només 12 poemes. Llegir Prufrock a fons és tota una educació literària, una educació que els joves no han tingut per la nociva prohibició de la postmodernitat. Descobriran que el temps no ha passat per Prufrock i que la dotzena de composicions estan tan fresques com el primer dia. Eliot encara és actual i pot ensenyar-nos coses sobre el fons i la forma del poema que ens fan molta, molta falta per combatre la banalitat efectista que impera arreu.

L’apunt
Eliot encara és actual i pot ensenyar-nos coses sobre el fons i la forma del poema que ens fan molta, molta falta per combatre la banalitat efectista que impera arreu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic