Mor l'artista de la paraula pintada

Ràfols-Casamada va excel·lir com a pintor, poeta i pedagog

Ràfols-Casamada va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1923. Fill de pintor i format en el noucentisme, aquest corrent tindria un pes importantíssim en la seva formació, de manera que parteix de la tradició per plantejar la seva visió de la realitat: una realitat intrínsecament mediterrània, suggerida més que no pas representada, que tenia un paper primordial en la seva pintura. Protegit en un caràcter introvertit i silenciós, Ràfols-Casamada ha protagonitzat una trajectòria excel·lent, construïda sobre l'ordre i l'equilibri, en la qual la paraula hi ha tingut un pes fonamental: ha estat l'artista poeta, o l'artista total, com se l'havia denominat darrerament. Va escriure assaig i reflexions al voltant de l'art, dietaris (L'escorça dels dies) i especialment poesia, que sovint vinculava a l'obra pictòrica. Proa va aplegar la seva obra en vers a Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999.

El cubisme i el futurisme inspiren els seus primers dibuixos, en plena guerra civil. Ben aviat s'interessa per Torres-Garcia, i s'impregna sobretot de la seva ètica, mentre aflora l'interès per la poesia i també el lector voraç. Va abandonar els estudis d'arquitectura per dedicar-se plenament a l'art, i al 1947 realitza la seva primera exposició individual a la galeria Pictòria. L'any 1950, viatja per primer cop a París on coneix de prop les obres de grans mestres com Picasso, Braque i Matisse. Una presència inseparable del seu camí vital és Maria Girona: també pintora, de gran bagatge intel·lectual i estímul constant per a Ràfols-Casamada: es van casar el 1952. De la figuració sintètica d'aquests anys, evoluciona lentament cap a l'abstracció a finals dels 50 i a l'informalisme.

Ràfols-Casamada va ser un home actiu i compromès en la vida artística catalana. Va jugar un paper clau en la modernització dels ensenyaments d'art i disseny a Catalunya: primer a l'escola Elisava (1962) i a partir de 1967 amb la fundació de l'escola Eina, que va dirigir durant disset anys i que va significar un punt de contacte amb els nous corrents europeus en ple franquisme. En aquest període Ràfols esdevé una figura molt respectada com a mestre i tutor de les joves generacions. Als anys 70 el pintor arriba a la maduresa d'estil, amb un llenguatge pictòric basat en una estructura geomètrica que ordena la distribució del color.

Ha estat guardonat, entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i l'Ordre de les Arts i les Lletres del govern francès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín