Doctor Josep Maria Flotats

Acte de justícia poètica ahir a la Universitat Autònoma. A petició del departament de filologia francesa i de la Facultat de Filosofia i Lletres, la UAB va investir l’actor, director i productor teatral Josep Maria Flotats i Picas doctor honoris causa. L’insigne dramaturg va ser rebut a la sala d’actes del rectorat com un autèntic heroi, custodiat per la secretària general Cristina Riba i per la padrina Roser Gauchola, vestit vermell, que va fer una glossa curricular de l’extens expedient de l’home de teatre. El nomenament va ser aprovat pel consell de govern de la UAB a proposta de la Facultat de Filosofia i Lletres, i la cerimònia va ser presidida per la rectora de la UAB, Margarita Arboix, i el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Carbonell. La padrina del flamant doctorand va ser, com hem dit, Roser Gauchola, professora del departament de filologia francesa i romànica. Sobre Flotats, un referent en l’àmbit dramàtic al nord i al sud dels Pirineus, es dona la circumstància que, malgrat la gran implicació que ha tingut amb la literatura catalana i la internacional, el de la UAB és el seu primer doctorat honoris causa.

L’ocasió era especial i la miopia del cronista va permetre distingir entre els presents una selecció d’actors de primera divisió: Mario Gas, Juanjo Puigcorbé, Lloll Bertran, Àlex Casanovas i Mercè Pons, a més d’altres artistes i intel·lectuals com ara Jordi Savall, Manuel Forcano i Antoni Bassas, i una bona representació del professorat de la UAB i, fins i tot, de joves estudiants, que amb pantalons curts i samarretes feien de contrapunt a la solemnitat de l’acte, que, d’altra banda, va ser més cordial que acadèmic.

En la seva brillant glossa, Roser Gauchola va fer apunts sobre la trajectòria de Flotats, el seu trilingüisme, la immersió a la literatura, i va rescatar una de les seves frases, “no som uns tramposos, donem veu als poetes”. I a fe que ha estat així perquè una de les primeres obres que va representar l’actor va ser una peça teatral de l’enyorat Blai Bonet, a petició del també poeta Jordi Sarsanedas: “I per què el poeta Jordi Sarsanedas em tria per fer de protagonista a Parasceve, primera obra de teatre del poeta mallorquí Blai Bonet, que amb l’Agrupació Dramàtica vam estrenar al Teatre Capsa?”

Gauchola va donar les claus d’aquest merescut acte d’investidura afirmant que “Josep Maria Flotats demostra que el talent no té fronteres i la importància cabdal de la seva figura per a la cultura a França, Catalunya i Espanya ha estat certament reconeguda per diferents instàncies. En donen fe els nombrosos premis del món teatral que ha rebut de prestigiosos organismes públics i privats a banda i banda dels Pirineus. Es poden esmentar només a tall d’exemple: el Gérard Philippe (1970), el Prix de la Critique Française (1980), el Premio Nacional de Teatro (1989), els nou premis Max o els dos premis Unión de Actores al millor actor, entre molts d’altres. Ha rebut igualment diferents distincions honorífiques de les més altes institucions de França (Officier de la Légion d’Honneur en nom del president de la República, Officier des Arts et des Lettres, nomenat pel ministre de Cultura francès), de Catalunya (la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat) i d’Espanya (la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts de mans del rei). Avui, aquest reconeixement arriba al món acadèmic, a la Universitat Autònoma de Barcelona.” Un encert, cal dir-ho, que s’han apuntat els professors de l’Autònoma.

En la seva intervenció, Flotats va fer una lectura dramatitzada al seu estil, un punt histriònica, però plena de sentiment. La va situar en els seus inicis, quan els seus pares van decidir matricular-lo a les Escoles Franceses de la Gran Via amb Sicília, per evitar que “cantés el Cara al sol, obligatori en aquella època”, i on també va poder cantar La marsellesa, quan va acabar la guerra mundial el 1945. També reivindicatiu: “Més encara en aquests temps tan difícils, on un estudi recent assenyala que només el 8% dels actors d’aquest país poden viure de la seva professió.”

En el recorregut no va oblidar els mestratges i les sensacions, que el van fer ser una estrella de la Comédie Française i fundador del TNC, on encara molts ens preguntem com van ser capaços de fer-lo fora. Entre records d’Estrasburg i de París, de passejos entre el Trocadero i el Marais, Flotats va arribar fins quan va ser contractat com a primer actor al Théatre de la Ville per fer El rei Lear. El cèlebre Gaudeamus Igitur va tancar un acte, tan simbòlic com real, de la cultura que ens ha llegat un home genial.