Cinema
Simis massa humans
‘La guerra del planeta de los simios’, que s’estrena avui, tanca la trilogia que ha recuperat, amb èxit de públic i crítica, el clàssic de ciència-ficció de Pierre Boulle
Un planeta dominat per simis intel·ligents, amb els humans com a espècie sotmesa. Aquesta inquietant imatge apocalíptica, ideada per l’escriptor francès Pierre Boulle a El planeta dels simis, va trasbalsar als anys seixanta. L’impacte va ser encara més gran quan, al final de l’adaptació cinematogràfica dirigida el 1968 per Franklin J. Schaffner, el personatge encarnat per Charlton Heston descobria les restes de l’estàtua de la Llibertat: aquell planeta dominat per simis no era altre que la Terra, i George Taylor (Heston) cridava desesperat, interpel·lant els espectadors a les seves butaques i la humanitat sencera: “L’heu destruïda. Jo us maleeixo a tots, maleeixo les guerres...”
Ni la sèrie del 1973 inspirada en la pel·lícula ni els altres intents a la petita i la gran pantalla van tornar l’esplendor a aquest univers. Ni tan sols un cineasta de prestigi com Tim Burton se’n va sortir al 2000. No va ser fins al 2011 que 20th Century Fox va trobar la manera de recuperar la història de forma rendible, i amb un cert èxit de crítica, amb El origen del planeta de los simios. La guerra del planeta de los simios, que arriba avui als cinemes, tanca aquesta trilogia iniciada fa sis anys amb dos elements clau per a l’èxit: un argument que explica com els simis han esdevingut éssers racionals i l’ús de les noves tècniques digitals de captura de moviment que va popularitzar El senyor dels anells amb el personatge de Gòl·lum. De fet, és el mateix actor que l’interpretava, Andy Serkis, que ha esdevingut el protagonista absolut de la nova trilogia dels simis, en el paper de César.
El origen del planeta de los simios mostrava com Cesar esdevé un simi molt intel·ligent i amb capacitat de parlar, i com un virus devasta la població humana de la Terra. El amanecer del planeta de los simios ja mostrava les primeres disputes i una treva entre els simis liderats per Cesar i un grup d’humans immunes al virus. La pel·lícula que s’estrena avui, “una audaç aventura explicada amb intensitat, tan bona com els seus predecessors”, segons el rotatiu The Guardian, mostra com la pau entre homes i simis s’esfondra, i esclata una guerra militar, amb milers d’individus en combat, però que també és un conflicte interior: entre la humanitat i el costat fosc, tant de César com del seu oponent, un cruel militar encarnat per Woody Harrelson.
Dilemes interns
César és l’única esperança perquè la guerra no esclati. “Però ara queda clar que no passarà mai –explica el director Matt Reeves, que ja va ser responsable de la segona part–. En explorar els dilemes interns de César, veiem una batalla que tots coneixem: la guerra entre la nostra intel·ligència, la nostra empatia i el nostre instint, i la manera com tot això defineix la nostra humanitat.” Malauradament, els simis acaben sent massa humans, també en el pitjor.
La guerra del planeta de los simios barreja diferents gèneres: la road movie, el cinema bèl·lic, el western i l’aventura èpica. Matt Reeves cita Clint Eastwood i les pel·lícules de samurais de Kurosawa com a referents, però també s’hi poden veure influències com Apocalypse now i 2001, una odissea a l’espai.
