Una festa a Torroella

Hi ha un moment per recordar d’una manera especial el concert que, en la cloenda de la magnífica edició d’enguany del festival de Torroella de Montgrí, va homenatjar Joaquín Achúcarro: el pianista bilbaí mirant embadalit i divertit, a dalt de l’escenari, com quatre intèrprets (Alessio Bax, Lucille Chung, Marta Espinós, Daniel del Pino) que el reconeixen com el seu mestre compartien un piano per executar Galop marche, d’Albert Lavignac. Una esplèndida manera, sorprenent i humorística, d’acabar a vuit mans, amb l’alegria de tocar junts, una festa de la música en què hi va haver una celebració de Bach i de l’homenatjat Achúcarro amb la participació dels seus quatre alumnes avantatjats i de l’orquestra de cambra Amadeus de la Radio Polonesa dirigida per Anna Duczmal-Mróz.

Amb els espectadors feliços, també va ser una festa que va concedir-se el mateix festival de Torroella, que va voler reconèixer un pianista que hi ha actuat durant 25 anys seguits. Abans que la música de Bach es fes present a l’auditori Espai Ter, hi va haver unes paraules. Albert Bou, president de les Joventuts Musicals de Torroella, va afirmar que aquesta col·laboració no és aliena a la generositat d’Achúcarro. Bou va dir que el de Torroella és un festival petit, pobre i humil que, a diferència d’altres que prestigien els seus intèrprets, ha adquirit reconeixement a través de la participació de certs músics, com ara, i de manera especial, Joaquín Achúcarro. El pianista basc, ovacionat calorosament pel públic, va contenir l’emoció amb dosis d’ironia (“no acabo d’entendre que el festival i el públic de Torroella m’hagueu aguantat 25 anys, però, en tot cas, és el vostre problema”) i va declarar-se sorprès que uns pianistes tan excepcionals l’anomenin mestre: Ell, en tot cas, pensa només que potser els ha ajudat a fer el seu camí. Que els quatre pianistes el fan ho van demostrar mentre s’incorporaven a un crescendo pianístic amb quatre concerts de Bach, sempre amb l’acompanyament d’orquestra: per a piano nº5 en fa menor (Alessio Bax); per a dos pianos en Do Menor (Bax i Lucille Chung); per a tres pianos en Do Major (Chung, Marta Espinós i Daniel del Pino); i per a quatre pianos en La Menor (tots quatre, evidentment). Sí, tota una festa amb el repic de la Galop Marche.