cultura

LLIBRES

La guerra des del cel

El Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins ha recollit en un llibre tota la recerca sobre el paper de l’aviació durant la Guerra Civil (1936-1939)

El volum és el primer estudi col·lectiu dels aeròdroms gironins

Els darrers anys, la bibliografia sobre el paper de l’aviació durant la Guerra Civil (1936-1939) s’ha incrementat de forma notable. Des del llibre pioner d’Artemi Rossell dedicat al camp d’aviació de Celrà (1997), han aparegut un munt de material, en alguns casos, airejats a partir de llibres monogràfics i en d’altres, amb capítols o articles apareguts a la premsa local o les revistes especialitzades. El resultat d’aquests esforços individuals ha estat la creació del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG), centrat en la recuperació dels vestigis materials, la memòria oral i la recerca de documentació sobre aquesta temàtica. No ha estat una tasca senzilla. A la mala premsa de la història militar, cal afegir-hi la precarietat de les instal·lacions i la dificultat de conscienciar els propietaris i les administracions sobre la necessitat de preservar aquest patrimoni. Avui, només l’antic camp d’aviació de Celrà es troba degudament senyalitzat i museïtzat, mentre que la resta d’aeròdroms no tenen cap tipus d’indicació o protecció.

L’esforç del GRAG ha donat com a resultat un llibre col·lectiu, dedicat als Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda (Gorbs, 2017). Es tracta, tal com s’afirma a la presentació, del “primer estudi col·lectiu dels aeròdroms emplaçats a les comarques gironines”. A banda de l’estudi introductori i del context general, redactats per l’historiador David Gesalí (coordinador de l’obra), el llibre ressegueix un a un els onze aeròdroms que es van posar en funcionament durant la guerra. I ho fa de la mà d’alguns especialistes que fa anys que rastregen en arxius i recullen la memòria oral. Els autors, amb una formació i una metodologia diversa, ressegueixen amb detall el procés de construcció i les restes de cada infraestructura i el paper que va jugar en la guerra aèria, amb una atenció especial als atacs que van patir per part de l’aviació feixista. Resulta especialment interessant, en aquest sentit, descobrir les informacions que van arribar als serveis d’informació franquistes, recuperades a través dels arxius espanyols; però també de l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare de Roma i el Staatsbibliothek de Berlín.

Els atacs que es reconstrueixen en el llibre són dramàtics i, en alguns casos, fins i tot prenen un to èpic, com ara el que es va produir a l’aeròdrom de Vilajuïga el 6 de febrer del 1939, a les acaballes de la guerra, quan el pilot Josep Falcó va aconseguir abatre dos avions Messerschmitt alemanys que pretenien escombrar les restes de l’aviació republicana. Encara avui, una làpida recorda aquell episodi i la mort del soldat Friedrich Windemuth, homenatjat durant anys pel pilot que l’havia abatut.

Però no tot és història militar. En alguns casos, els autors fan un esforç per reconstruir la història social dels aeròdroms o, dit en altres paraules, per explicar de quina forma la presència d’aquestes infraestructures militars va afectar el dia a dia dels veïns i veïnes. La memòria oral permet, en aquest sentit, conèixer anècdotes curioses. En el capítol de David García i Roberto Pla dedicat a l’aeròdrom de Garriguella-Vilajuïga, per exemple, es ressegueixen un munt d’anècdotes sobre la relació entre els militars i els veïns, que alguns d’aquests qualifiquen de “profitosa i amistosa”. I fins i tot es vincula la presència de l’aeròdrom el desig d’algun veí de convertir-se en pilot.

El llibre aplega un munt d’informació. Però també té un vessant reivindicatiu, ben coherent amb allò que proposa el GRAG. Tal com afirma David Iñiguez a la presentació, cal investigar a partir d’una documentació molt fragmentària i sovint “amb un patrimoni que ha desaparegut en [...] uns paisatges canviants, modificats dràsticament des del 1939 fins ara. I de tot això correspon fer-ne difusió, transmetre-ho als interessats, tot intentant fer-ho visible”.

El darrer combat
Els onze aeròdroms gironins van patir un munt d’atacs. El darrer es va produir la matinada del 6 de febrer del 1939, quan un esquadró de Messerschimit BF-109 de la temible legió Cóndor va destruir una trentena d’avions republicans replegats a l’aeròdrom de Garriguella-Vilajuïga.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.