La Mercè potencia el seu paper de referent cultural

Unes gandules de colors vius, anticipadament estiuenques, col·locades a cada angle del claustre, al centre del qual s’erigeix el gran cap pensatiu de l’escultor Samuel Salcedo: la nova imatge del Centre Cultural La Mercè de Girona recrea un espai invitador i creatiu, especialment per als joves. Amb aquest nou decorat, el regidor de Cultura, Carles Ribas, va convocar ahir la premsa per anunciar les principals línies que potenciarà l’equipament amb vista a consolidar-se com “el centre cultural de referència” de Girona. “No es tracta de recuperar res”, va remarcar Ribas, per si algú ho interpretava com un acte de contrició per oportunitats passades, sinó de “definir-se per treure el màxim de brillantor a un espai estratègic en la política cultural de la ciutat”. I l’objectiu més immediat ha estat reforçar, al voltant de l’Escola Municipal d’Art, la seva oferta expositiva amb tres espais més: un de dedicat a l’escultura aprofitant el claustre, inaugurat amb l’obra de Salcedo i que continuarà amb Manel Palahí; un altre a la Sala Pati, on cada mes es presentarà una peça del fons d’art contemporani de l’Ajuntament (s’ha estrenat amb un quadre d’Antonio Beneyto), i el darrer, als murs que encerclen el claustre, on s’exposaran treballs relacionats amb la programació del centre i que s’ha inaugurat amb fotografies de Martí Albesa sobre els camps de refugiats en el marc del festival Mot.

Amb una nova imatge corporativa que subratlla la vocació d’agafar impuls, la nova Mercè haurà de girar al voltant de tres eixos que Ribas va concretar en la formació, la reflexió i la creació. I d’un quart que és implícit a tot el projecte: l’intercanvi, imprescindible perquè els altres tres es carreguin de raons. “La Mercè ha de ser un espai de trobada que permeti compartir idees, i també de gaudi i de contemplació”, va insistir el regidor, que té en perspectiva condicionar-hi “un espai de bar on els usuaris puguin quedar-hi per esmorzar o dinar”, amb zona equipada amb ordinadors i wifi. Per potenciar aquesta vessant, Ribas va avançar que la Mercè tornarà a ser una seu estable de concerts, començant pel festival de jazz de la ciutat.

En l’àmbit formatiu, la principal aposta de l’Ajuntament és arribar a dotar-se d’estudis reglats tant pel que fa als cursos d’humanitats com a l’ensenyament de les arts. Aquesta és una qüestió que ha generat un cert conflicte amb l’escola d’art d’Olot, va admetre Ribas, que continua explorant vies alternatives per al reconeixement oficial “sense fer mal a ningú”. De fet, el propòsit respon, segons va dir, a una demanda del teixit empresarial de la ciutat, procedent de sectors com ara la rellotgeria o els audiovisuals. Un altre dels continguts que es planteja promocionar, i el més innovador, és el de l’Aula d’Escriptura. “Saber escriure amb competència hauria de ser un requisit tan indispensable per trobar feina com tenir carnet de cotxe”, va arribar a dir, i en aquest sentit va avançar que el canvi al rectorat de la Universitat de Girona permetrà establir nous acords per reforçar l’oferta de l’Aula. Per últim, el regidor va avançar que el pròxim mes de maig el centre cultural serà l’eix d’una nova iniciativa: Temps d’Art, una “explosió artística” que tindrà lloc just després del Temps de Flors i que l’Ajuntament detallarà en els propers dies.

“Junt amb el Modern, amb el qual formarà un binomi essencial, la Mercè ha de convertir-se en l’espai de creació per excel·lència de la ciutat”, va remarcar Carles Ribas, que va posar l’equipament igualment en relació, pel que fa a les arts, amb la Volta, el Bòlit i el futur Museu d’Art Contemporani de la Casa Pastors. A més, va subratllar la “relació excel·lent” que manté amb la Casa de Cultura, que depèn de la Diputació, i a la qual continuen “estenent la mà”, i es va tornar a mostrar reticent a la inflació d’esdeveniments que havia propiciat la marca “ciutat de festivals”, que va comparar amb “grans soufflés”. En definitiva, el desig municipal és que “a partir d’ara la pujada de la Mercè sigui un camí de baixada”.