Llimós: «La plana de Lleida s'ha tractat poc en la literatura actual»
El periodista Albert Llimós (Torrefarrera, el Segrià, 1981) no havia escrit res fins ara. Ni un conte. Cap relat. La dona que fugia de la boira és la seva primera novel·la. A última hora va decidir presentar-la al Sant Jordi, i la seva sorpresa va ser majúscula quan li van comunicar que havia quedat finalista. Tot comença en l'adolescència, quan descobreix Madame Bovary, de Flaubert, un text que el va commoure. «Quan el vaig acabar de llegir vaig dir-me que algun dia escriuria la història d'una dona», recorda. I així ha estat. Primer va ser només un capítol, fa quatre anys. Però la precarietat laboral li va donar prou temps per dedicar-lo a la seva història: a la tarda treballava, al matí escrivia. «Si tens la història clara, tot flueix molt», afirma.
La dona que fugia de la boira és un relat madur i profund, que acompanya la trajectòria vital d'una dona, la Teresa, nascuda a principi del segle XX en un poble a prop de Lleida, i amb el so de fons dels episodis històrics de la centúria. Un homenatge literari a Lleida? «Sí, és un recorregut similar al que he fet jo, m'agradava poder fer aquest viatge en el personatge de la Teresa. La plana de Lleida ha estat oblidada, s'ha tractat molt poc, especialment la de principis de segle, en la literatura contemporània.» La història arrenca a les terres de Ponent i després la protagonista «fuig de la boira» cap a Barcelona, una mica com ha fet el mateix Albert Llimós. «La boira és molt dura! Sobretot quan passes 40 dies sense veure el sol... Tot i que en el llibre la boira és una metàfora», assenyala l'autor.
Quan la Teresa neix, mor la seva mare. La joventut de la protagonista està marcada per la relació distant amb el seu pare, que la culpa de la desgràcia. Des de ben joveneta s'ha d'espavilar en situacions difícils, dramàtiques, les quals conviuen en un context històric ja per si mateix complicat, amb les dificultats de la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i el franquisme. El recorregut per la seva vida és llarg i arriba a la Transició. «Sóc un apassionat del període que va dels anys anteriors a la guerra a la postguerra; aquests primers 40 anys del segle XX a Espanya són molt importants, per això vaig gaudir molt escrivint», explica l'autor. A través del personatge, el lector tasta mitjançant la quotidianitat i els fets històrics el que passa a la Catalunya del segle XX, el context històric és important per a l'autor, més que un teló de fons, tot i que el principal és el relat de la Teresa. «La novel·la intenta treure el costat positiu perquè la protagonista sempre tira endavant i no es rendeix.»
Per a Llimós, «la Teresa és una heroïna anònima de les tantes que hi ha hagut durant el segle XX, i molta gent gran s'hi pot sentir identificada perquè han viscut coses similars, mentre que els joves hi poden veure referents familiars», diu. «És la història que portava a dins, el que volia escriure, en una etapa històrica que em fascina, tot i que sóc conscient que potser no és el que s'espera d'un noi de 27 anys, que és l'edat que tenia quan la vaig escriure», raona l'autor.
