Una celebració de la vida

El Rèquiem de Verdi era una de les composicions musicals més estimades per Carmen Mateu de Suqué (1936-2018), senyora del castell de Peralada i ànima del seu festival. Potser per això la Missa de rèquiem que el mestre italià va compondre el 1873, commogut i inspirat per la mort del seu amic Alessandro Manzoni, ha estat una de les obres que més s’han pogut escoltar en el festival empordanès, concretament en cinc ocasions: la primera vegada, el 1996, amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu; el 2001, en un concert de la Simfònica de l’Òpera Nacional de Sofia i l’Orfeó Donostiarra, per commemorar el centenari de la mort del compositor; el 2010, interpretada per l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música i l’OBC, i el 2013, en el bicentenari del naixement de Verdi, de nou amb l’Orquestra i el Cor de Liceu, per inaugurar el festival.

Divendres, per primera vegada sense la senyora Mateu presidint la inauguració del festival, hi va tornar a sonar l’immortal Rèquiem en memòria seva, amb l’OBC dirigida per un apassionat Giampaolo Bisanti, i les 75 veus del Cor Intermezzo, més quatre destacades veus solistes: la soprano Leah Crocetto, la mezzosoprano Ekaterina Gubanova, el tenor Charles Castronovo i el baix Alexander Vinogradov. Després d’unes paraules d’agraïment a Carmen Mateu, que van reconèixer per la megafonia la seva “passió per la música i per la cultura”, van començar a sonar les primeres i delicades notes del Rèquiem al mig d’un gran silenci respectuós, sota la cúpula celeste. El Rèquiem, missa de difunts, va sonar més que mai com una celebració de la vida, malgrat també les imatges apocalíptiques (“Deslliura’m, oh Senyor, de la mort eterna en aquell dia terrible, quan els cels i la terra es mouran, quan vinguis a jutjar el món amb foc”), amb l’orquestra i el cor impulsats com una unitat compacta i poderosa en els moments més furiosos, i els solistes aportant amb les seves veus complementàries diferents emocions, tan subtils com alguns passatges instrumentals.

Amb solemnitat i enyorança es va inaugurar, per tant, la 32a edició del Festival Castell de Peralada , però també amb la voluntat manifesta de continuar endavant amb la gran tasca realitzada per Carmen Mateu. Així ho va remarcar abans del concert la seva filla, Isabel Suqué, presidenta de la Fundació Castell de Peralada, en un acte en què es va inaugurar un bust de bronze de Carmen Mateu i es va anunciar que els jardins del castell portaran el seu nom a partir d’ara.