Cultura

La Bisbal ret homenatge a Lluïsa Duran

Un tribunal franquista la va condemnar el 1939 a cadena perpètua i, ara, la biblioteca portarà el seu nom

La Bisbal d’Empordà retrà un sentit homenatge batejant amb el nom de Lluïsa Duran la seva nova biblioteca. Aquest nom, decidit a través d’un procés de participació popular, es va plantejar per reivindicar la memòria de la que va ser l’única dona de la Bisbal que el 1939 un tribunal franquista va sotmetre a un consell de guerra i condemnar a cadena perpètua.

Lluïsa Duran va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1899, filla de Narcís Duran i Juera i Cristina Cama, de Calonge. Narcís Duran va ser alcalde de Sant Feliu, maçó, federal, anticlerical, promotor del cooperativisme i de l’escola laica, en el mateix període en què el llibertari Joaquim Garriga va fundar Escola Moderna de la Bisbal. L’any 1926 es va casar amb Gaietà Hugas i Callol de l’Escala. El seu padrí de noces va ser el president Josep Irla, que va elogiar la seva valentia per contraure matrimoni civil en plena dictadura de Primo de Rivera. El 1927 va néixer el seu fill Joan, que el 1981 va ser el primer alcalde democràtic de la Bisbal. A Sant Feliu de Guíxols va exercir d’auxiliar de mestra a les Escoles Municipals del 1920 al 1927. El 1932 van arribar a la Bisbal per fer-se càrrec de la llibreria Bahí, a les Voltes, que va passar a dir-se llibreria Hugas.

El calvari franquista

Duran, d’arrels federals, catalanista i d’esquerres, durant la Guerra Civil va col·laborar amb la CNT, fent de secretària del sindicat. El 1939 va ser l’única dona de la Bisbal que va patir un consell de guerra, acusada de delicte de rebel·lió, i la van condemnar a cadena perpètua. Quan la van detenir, la van rapar i passejar pels carrers de la Bisbal entre dos guàrdies civils, per humiliar-la públicament. Va estar a les presons de dones de Girona, de Barcelona –presó de les Corts– i Palma. Li van commutar la pena i va tornar a la Bisbal el 1945, on havia deixat marit i fill. Durant la dictadura franquista va estar en llibertat vigilada fins al 1961.

La proposta del nom de Lluïsa Duran va anar a càrrec del Grup de Dones de la Bisbal. Les altres propostes eren: Maria Gispert, Victòria Vigo, Maria Antònia Vilahur, Adela Trayter, Maria-Mercè Marçal, Aurora Bertrana i i Maria Antònia Salvà. Amb un total de 679 vots emesos d’un total de 8.887 votants autoritzats, el procés participatiu va tenir un 7,6% de participació. La Bisbal va decidir, i els bisbalenques i les bisbalencs van optar clarament per propostes locals. La proposta de Lluïsa Duran va obtenir 296 vots, seguida de Maria Gispert, amb 190; Victòria Vigo, amb 86; Maria Antònia Vilahur, amb 57 vots, i, finalment, Adela Trayter, amb 24. Les que no eren de denominació bisbalenca eren: Maria-Mercè Marçal (18 vots), Aurora Bertrana (7 vots) i Maria Antònia Salvà (1 vot). 583 vots van fer-se a través de la plataforma de participació en línia i 96, a través d’una urna que estava a l’ajuntament.

El regidor de Participació, Josep Maria Castells, es va mostrar satisfet i va destacar: “És un èxit notori haver arribat al 7,6% de participació: la participació ciutadana es va incrementant procés a procés.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.