Cultura

L’autora que va dir no a Disney

Pamela Lyndon Travers va escriure set novel·les protagonitzades pel personatge de Mary Poppins

A Travers no li va agradar la versió de la mainadera i per això no va cedir els drets d’altres títols

Qui recorda el nom de l’autor d’Alícia? És probable que força gent hagi dit Lewis Carroll. Potser hauran dubtat si Carrol, Caroll o Carol. I el d’El llibre de la selva? Rudyard Kipling. Aquí el dubte és com s’escriu Rudyard, sí. L’autor de Pinotxo? Carlo Collodi (no Colloni). De Peter Pan? James Matthew Barrie... Segur que de cada títol els n’han vingut imatges, i seria factible que moltes fossin de pel·lícules de Disney.

La productora solia, més abans que ara, atorgar més popularitat a obres ja conegudes. A canvi, fagocitava els autors, que sempre quedaven en un segon terme. Un dels casos més clamorosos és el de P.L. Travers, autora de Mary Poppins.

Pamela Lyndon Travers (1899-1996) va néixer a Austràlia, va morir a Londres i va ser poeta, novel·lista, actriu i periodista. Va crear el personatge de la mainadera que tothom voldria, la Mary Poppins, i la primera novel·la, homònima i publicada el 1934, va anar seguida d’Ha tornat Mary Poppins (1935), Mary Poppins obre la porta (1943) i Mary Poppins al parc (1952). Totes quatre, publicades en català a Joventut, entre el 1943 i el 1964. Encara en va escriure tres més, publicades el 1975, el 1982 i el 1988, que no han estat traduïdes. I una quinzena de títols més no relacionats amb Poppins. Signava amb les inicials per ocultar que era una dona, com J.K. Rowling i Víctor Català...

A mitjan anys quaranta la productora Disney va contactar amb ella per comprar-li els drets de Mary Poppins, cosa a la qual va acabar accedint. Però, tot i que va ser assessora de la producció –i es va queixar molts cops de l’excessiu ensucrament de la versió, un vici tradicional de les pel·lícules de Disney–, el personatge de Mary Poppins de la pel·lícula finalment va diferir tant de la concepció original que en tenia Travers que per això va decidir negar-se un i mil cops a les propostes de Walt Disney per adaptar les seqüeles.

Aquesta època i situació és la trama central del film Al encuentro de Mr. Banks (2012), dirigit per John Lee Hancock i amb Emma Thompson fent de P.L. Travers i Tom Hanks, de Walt Disney.

Amb tot, a més del film del 1964 i del que ara s’estrena a casa nostra, hi ha dues adaptacions soviètiques, del 1979 i el 1983.

Encara que Travers va tenir nombroses relacions breus amb homes, va viure com a parella –dissimulada, com tantes altres– durant més d’una dècada amb Magde Burnand. Quan tenia 40 anys, Travers va adoptar un nen irlandès al qual va anomenar Camillus Travers Home. Segons els fills de Camillus, Travers “va morir sense estimar a ningú i sense ser estimada”. Algú sí que la va tenir en compte, perquè el 1977 la reina Isabel II la va nomenar Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic per la seva aportació literària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Mirador

Canvi de vestuari

Olot balla sense CO2

BARCELONA

Sam i Diego, junts per fi

vidreres / tordera
“Hem descobert que moltes dones gitanes van anar a fer les Amèriques”
S.GARCÍA I T. GABARRE
PRESIDENT I INTEGRANT DEL GRUP DE DONES DE L’ASSOCIACIÓ CARABUTSÍ

“Hem descobert que moltes dones gitanes van anar a fer les Amèriques”

barcelona
Enllà del metro

Enllà del metro

BARCELONA

Enllà del metro

BARCELONA

Interior amb figura absorta

Olot

Policíac amb esperit crític

Barcelona
S.GARCÍA I T. GABARRE
PRESIDENT I INTEGRANT DEL GRUP DE DONES DE L’ASSOCIACIÓ CARABUTSÍ

“Hem descobert que moltes dones gitanes van anar a fer les Amèriques”

barcelona