“Porto vint anys fent l’imbècil”

A desenvolupar-me com a artista de la manera que sé. Jo porto vint anys fent l’imbècil per la vida, i dalt dels escenaris també. Em guanyo la vida amb això, fent riure els altres a través de les meves imbecil·litats. Per tant, no deixaré de fer-ho a la gala dels Goya. Espero que els espectadors m’ho acceptin, m’ho respectin i riguin amb mi.

Encara no estic nerviosa [l’entrevista es va fer fa uns dies]. Estic flipant amb les expectatives que s’han generat amb nosaltres. Soc una persona molt pràctica i penso que els nervis ara mateix no em servirien de res. I soc d’optimitzar-los, els vull d’aquells que et fan estar atenta, reaccionar si passa alguna cosa, estar desperta per a la improvisació... Vull que siguin nervis productius.

Totalment. Fer-ho al seu costat m’il·lusiona encara més, em relaxa, perquè vaig de la mà d’una persona que ja ha passat per aquesta experiència i ens coneixem amb molta profunditat, i és algú que respecto i admiro... Segurament part de la tranquil·litat ve donada perquè vaig acompanyada d’una persona que ja ho ha viscut i a més és la meva parella.

Sí, hi ha bones notícies. L’edat i l’experiència fan que no li donis tanta importància a segons què. Amb el pas del temps, el cos no em respon de la mateixa manera: no em recupero tan ràpid d’una ressaca, m’aixeco amb mal de genoll, agafo una bronquitis com no l’havia agafat en ma vida... És la salut; per la resta, és un no parar de bones notícies.

Depèn molt del teu caràcter; si et fas gran i saps com trobar, a les noves etapes que arriben, la manera de seguir connectada a la parella, m’imagino que està bé. Jo per sort fa relativament poc que estic amb la meva parella i no hi ha desgast. No ho sé, igual d’aquí a deu anys en una entrevista dic alguna cosa i em recordes el que he dit ara [riu]. Tot depèn de la manera que tinguis de veure la vida, si veus el got mig ple o mig buit.

Com que és la meva filosofia de vida i fins ara m’ha anat molt bé, per mi és la millor. Pot ser que per a una altra persona la millor filosofia sigui una altra. Riure’s de tot és per a mi la millor manera d’enfocar els problemes, d’encarar-se a la vida...