Albà jugant als límits
“Juguem als límits i a vegades els límits són estrets.” Toni Albà encara no s’havia esplaiat gaire públicament sobre la polèmica piulada que l’ha deixat temporalment sense feina en el Polònia de TV3; per això el cartell del Festimams d’aquest dissabte a l’hotel AC Bellavista de Girona tenia una morbositat afegida que ni Fel Faixedas, director d’aquest cicle d’espectacles gastronòmics, podia imaginar quan va programar el duet d’Eloi Vila –l’entrevistador/confessor sobre rodes del programa televisiu Al cotxe– i Toni Albà. En la primera part de la vetllada feia la sensació que s’esquivaria l’actualitat immediata i Albà va deixar tot el protagonisme al seu alter ego, Sa Majestat el Rei Albà. Les preguntes d’Eloi Vila sobre el dia a dia de la casa reial i les respostes del Borbó poca-solta aixecaven les lògiques rialles d’un públic que trobava el que havia vingut a buscar.
L’expressió “als límits” encara no havia aparegut però vist en perspectiva ja hi estàvem de ple: Sa Majestat narra un atac sobtat de diarrea durant una desfilada militar d’un 12 d’octubre i explica com allibera la seva reial cagarada mentre el públic riu de bon grat degustant les delicadeses de l’hotel AC By Marriott Palau de Bellavista, bacallà amb crema fina de mongetes i salsa Santurtzi i el secret de porc amb romesco i verduretes; ja era un espectacle en si.
Amb les postres Eloi Vila va acomiadar el monarca i va rebre Toni Albà: “Com va tot”? “Seguint fent de bufó, de pallasso, jugant i buscant als límits; i a vegades els límits són estrets”, va dir Albà. “Ho tornaries a fer?” “No. Comptaria fins a deu. He begut oli, he perdut la feina; no m’ho esperava, però la llibertat no val un sou.” Albà va deixar clar que entén que alguna gent s’hagi pogut sentir ofesa per una piulada però també té clar que “les paraules no maten”; va apel·lar a “una llibertat d’expressió que no pot tenir límits, tret dels del sentit comú que ens autoimposem”. Només va defensar la seva piulada en el més pur estil del “tu ja m’entens” de les cançons de La Trinca, convençut que aquelles lletres avui portarien els seus autors a la presó. Es va acomiadar posant-se un nas vermell de pallasso; seguirà fent de bufó i seguirà “jugant als límits”.
