Cinema

Contra l’algoritme

En l’era dels algoritmes és difícil sortir per la tangent i encara més rebel·lar-te contra tot allò que ens ve mastegat. Les xarxes socials, internet o la televisió per streaming pressuposen el que ens agrada o ens deixa d’agradar a partir d’un complex programa de càlculs matemàtics que marquen cada vegada més les nostres vides. En l’era de Netflix, en què la majoria de sèries i pel·lícules semblen sorgides del mateix patró, hi ha cineastes que no combreguen amb el mainstream i, de manera natural, no imposada, cerquen altres vies creatives. Entre ells, destaca Isaki Lacuesta, que dijous al vespre va protagonitzar l’acte anual commemoratiu del Museu del Cinema El cinema que agradava a Tomàs Mallol. A més de col·leccionista, Mallol com a cineasta va realitzar la seva filmografia des dels marges de la indústria, des de la més absoluta llibertat, amb una clara vocació artística. I és més, com a espectador, els directors que més li agradaven van ser sempre aquells que van practicar aquesta idea de cinema i Isaki Lacuesta com un dels que més agradava a Tomàs Mallol.

L’acte, conduït per la crítica de cinema Íngrid Guardiola, va servir per aprofundir en diferents aspectes del modus operandi del realitzador, que sempre treballa amb multiprojectes perquè, com diu, “dels nou o deu que tinc en projecte només un sol obtenir finançament”. Definit per Guardiola com a “cineasta de l’imprevist”, Lacuesta va admetre que prové d’una escola de mestres com Jordà, Guerín i Recha “capacitats per reaccionar durant el rodatge, atents a allò que passa i no és al guió, i la càmera capta”. Filmar, per a ell, és com una “jam session de jazz, més que no pas la interpretació d’un pentagrama”. El diàleg va donar per a molt, fins i tot per a un conat de polèmica quan, en parlar de fugir de la recerca formal perfeccionista, Lacuesta va criticar Mort a Venècia i una entusiasta del film, de Visconti i del mateix Lacuesta va demanar explicacions (no sense rialles). Més perill va provocar Íngrid Guardiola quan va dir que “Netflix ha matat Black Mirror” i Lacuesta s’hi va sumar, per immediatament driblar i no continuar tirant-se pedres a la teulada. Va recordar que la plataforma li va comprar els drets de La propera pell i va aprofitar per anunciar que té previst canviar de model i que a partir d’ara vol combinar grans produccions amb films més modestos però més llibertat creativa. I aleshores em va quedar una pregunta pendent: per quan un episodi de Black Mirror fet per ell?!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic