Un film inexistent

El documental Diego Maradona, d’Asif Kapadia, té com a substrat una pel·lícula que no va arribar-se a realitzar: de fet, la seva mateixa existència es deu a les imatges creades per a la pel·lícula inexistent. Les van filmar els càmeres Juan Laburu i Luigi Martuci, que, del 1981 al 1987, van seguir Maradona havent estat contractats per Jorge Cyterszpiler, amic i agent del futbolista. La idea era documentar la vida de Maradona per fer-ne un film que no va prendre forma perquè el Pelusa va prescindir dels serveis de Cyterszpiler en un moment en què devia sentir-se prou agomboiat per gent com ara Carmine Giuliano, membre de la Camorra que li subministrava cocaïna i sexe. Passat el temps, el periodista esportiu Paul Martin va saber d’aquestes imatges (unes 500 hores de material) i, adquirint-ne els drets, va oferir-les a Kapadia per a un documental. No és estranya la tria de Martin si es té present que, després de fer-ho amb Senna, Kapadia havia abordat Amy Winehouse, una altra víctima (en el seu cas, mortal) de les drogues, però també de la pressió mediàtica que tant van contribuir a la seva ascensió com a la seva caiguda.

Les imatges fins ara inèdites són un material valuós que Asif Kapadia, combinant-les amb d’altres que fan present el talent de Maradona com a futbolista, sap utilitzar a través del muntatge. I sí, centrant-se en el període a Nàpols, torna a cartografiar un ascens i una caiguda. El documental potser no aporta res substancialment nou sobre aquest procés, però hi ha aquestes imatges revelades amb el seu contracamp invisible: les farres sense imatges amb les quals Diego Armando Maradona es va vendre al diable.