Cultura

Crítica

cinema

Una falsa ascensió

Usant de manera lliure les estructures de gènere, el director sud-coreà Bong Joon-ho ha realitzat pel·lícules amb una consciència política: des de Memòries d’un assassí, on la reconstrucció del cas real d’un assassí en sèrie serveix per evidenciar la violència i l’arbitrarietat policials, fins a les ecologistes L’hoste, habitada per un monstre imaginat com una conseqüència del vessament de productes químics tòxics per part de l’exèrcit nord-americà durant la guerra de Corea, i Okja, on les aventures amb un porc gegant són el marc narratiu d’una denúncia de la gran indústria alimentària. Amb Gisaengchung (Parásitos), a la manera d’una comèdia negríssima amb la qual fa un gran salt com a cineasta recompensat a bastament amb la Palma d’Or del darrer Festival de Canes, aborda la divisió social en la societat contemporània amb una sèrie de qüestions relacionades: les noves formes d’esclavatge i de submissió, el menyspreu classista apuntat significativament amb la pudor que els rics suposen que fan els pobres, l’aspiració a l’ascens social, la dependència del consumisme.

La pel·lícula comença mostrant com una família pobra de Seül intenta xuclar el wifi d’algun veí. A partir d’una circumstància, aquesta família (els Ki-taek) s’introdueix en la casa d’una família rica (els Park) amagant la relació entre ells i encarnant cada membre una identitat falsa: el fill com a professor d’anglès, la filla com a especialista en art, el pare com a xòfer i la mare com a criada. En la seva immensa diferència social, les dues famílies són simètriques en la composició: un pare, una mare, un fill i una filla. Un abisme, però, els separa, tal com ho reflecteixen les cases respectives. En tot cas, hi ha un moment en què, com els pobres de Viridiana, tot salvant les distàncies amb Buñuel, els Ki-taek ocupen la casa en absència dels Park i la disfruten com si fossin els propietaris (en una falsa ascensió) fins que reapareix l’antiga criada per fer-nos descobrir que al soterrani (un altre extracte social més baix) té altres ocupants amb els quals mantindran una batalla campal per la supervivència. Tanmateix, qui són els paràsits? Els servents o els amos que se n’aprofiten? Bong Joon-ho ha fet un film incisiu sobre la lluita de classes. Amb una posada en escena elegant en tensió amb la brutalitat i el paroxisme als quals es va abocant amb certa delectació.

Parásitos
Director: Bong Joon-ho. Intèrprets: Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hye-jin
Corea del Sud, 2018


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.