La marca Busquets

Catalunya va viure uns mesos molt complicats i carregats de fortes emocions col·lectives a partir dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017, seguits dels escorcolls del 20 de setembre, el referèndum de l’1 d’octubre i l’etcètera que tothom té present, tingui la visió política que tingui.

Blanca Busquets aquell estiu ja es plantejava escriure una novel·la sobre les reaccions que es poden tenir després d’un xoc, com el que va patir ella de jove, quan va morir un germà seu d’accident de transit. “Aleshores van passar els atemptats i vaig escriure l’inici de la novel·la en calent”, explica. Va aturar la redacció i va arribar la tardor del 2017. Ella prenia notes i va esperar al gener del 2018 per continuar la creació d’El crit, amb sis personatges entrellaçats que protagonitzen sis dates: 5 de setembre, 1 d’octubre, 11 d’octubre, Tots Sants, 29 de novembre i Nadal.

Josep Lluch, editor de Proa que ha publicat El crit, comenta que “és la desena novel·la de Blanca Busquets, que s’ha fet un públic i ha guanyat ofici, perquè publica amb regularitat i té habilitat per mostrar conflictes sentimentals i per fer que els seus personatges trenquin les convencions socials. I tot plegat ha creat la marca Busquets”.

Nascuda a Barcelona el 1961, Blanca Busquets i Oliu és escriptora, periodista i filòloga. Viu a cavall de Barcelona i Cantonigròs i confessa que li va “costar molt publicar la primera novel·la, Presó de neu,quan tenia 42 anys”. Alguns dels seus títols són El jersei, Vés a saber on és el cel, La nevada del cucut (premi Llibreter), La casa del silenci i La fugitiva. Ha estat traduïda al castellà, el francès, el rus, l’alemany, l’anglès i l’italià.

Sobre El crit, explica que “és una novel·la coral, però no és una novel·la política, ni un assaig, per descomptat, és una obra sobre relacions humanes”, el seu espai natural de creació, sempre amb personatges amb secrets perquè li agrada “destapar la gent”. Busquets no és dels autors que pateixen, al contrari, sempre té alguna novel·la al cap i, quan es posa a escriure, triga dos o tres mesos a enllestir-la. “Després ho arreglen ells”, diu irònicament, mentre assenyala l’editor.

“En obres anteriors he fet servir el paisatge per marcar els personatges i en aquesta, que passa sencera a Barcelona, són els esdeveniments els que modelen els personatges”, detalla.

Sí que hi ha un afegit respecte a obres prèvies. “Hi ha relacions de llit, però jo no he estat conscient que més, fins que dues persones properes que l’han llegit m’han dit «gràcies a Déu, Blanca, que t’has destapat amb el sexe» i «així et passaràs a la novel·la eròtica?», cosa que ja avanço que no penso fer.”

Els sis personatges d’El crit són de diferents generacions i tarannàs, una està pel tema dels desnonaments, un podria ser espanyolista, una és psicòloga, un altre es passa l’1 d’octubre defensant les urnes, una presencia l’atemptat de la Rambla i no ho pot explicar... A més dels conflictes personals de cada personatge, la visió de fons de l’obra mostra la tensió general que es va viure, però para una mica més d’atenció en el sector independentista.