Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’

De la immensa varietat que es desplega en la cartellera d’aquestes dates, hi ha dues propostes que prometen. D’una banda, Alba Sarraute s’atreveix a fer una peça (en principi pensada per a joves a patir de 12 anys, però segur que té recorregut entre els més adults) al Maldà: Desvariacions Otel·lo. A través de màscares, titelles i instruments automatitzats, Alba Sarraute proposa un viatge dins de la seva pròpia por a l’amor. Ella afirma que Otel·lo és la Lluna i Desdèmona el Sol i que mai podran estar junts per culpa de la por, representada per Iago, un dels personatges més misteriosos que ha creat Shakespeare. Per la seva banda, Pepa Plana i Noël Olivé desmitifiquen les entrades clàssiques de clown (pensades per a homes) i els donen una pàtina feminista amb la ironia negra que les caracteritza. Són pallasses, però Plana adverteix (com sempre) que ella practica humor per a adults. Aquesta obra, però, aguanta molt bé totes les mirades. S’estan a l’Escenari Joan Brossa del 18 de desembre al 6 de gener. Compartia cartell amb Selvin (Ni sí, ni-nots) i amb un cabaret trencador Les variacions Bildelberg, que torna a posar el poder en escac i mat (del 20 de desembre al 6 de gener).

Una de les sorpreses més recomanables és Ramon, una peça de Mar Monegal interpretada per Francesc Ferrer a l’Atrium. Si comença com un monòleg divertit i quasi intranscendent sobre la crisi dels quaranta (les poques ganes de comprometre’s a la vida), vira en un drama de forta càrrega emotiva, amb l’ombra de l’Alzheimer. La Gleva dona dos moments de recital: Amici miei amb Mario Gas (del 10 al 22 de desembre) i Joan Carreras recitant Shakespeare (del 2 al 4 de gener).