Cultura

La Calòrica remunta al Teatre Lliure el seu espectacle fundacional una dècada després

La sàtira ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’ torna amb paral·lelismes amb l’actualitat

Han passat deu anys des que un grup d’amics acabats de graduar a l’Institut del Teatre van estrenar-se en la creació teatral amb ’Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. La companyia -que aleshores encara no s’havia constituït- era La Calòrica, avui un incipient grup teatral que ara celebra una dècada remuntant el seu espectacle fundacional, al Teatre Lliure de Gràcia. Aquella sàtira política, una tragicomèdia sobre el declivi de l’imperi castellanoaragonès, Isabel la Catòlica, torna amb el mateix elenc que aleshores (incloent-hi Carla Rovira, després desvinculada del grup), però que observa “tot el que ha passat entre 2010 i 2020 a Espanya”, és a dir, “la qüestió catalana”.

La Calòrica celebra 10 anys amb el seu primer espectacle, ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. Una obra estrenada a la seu de l’Institut del Teatre l’any 2010, que després faria temporada al Versus Teatre i diverses parades fora de Barcelona. La reposició de l’obra és també un retrobament de la companyia, en el sentit que han aconseguit reunir exactament el mateix elenc i equip artístic que va veure néixer el muntatge. Alguns d’ells després s’han anat desvinculant del grup, com la dramaturga Carla Rovira, que a l’obra interpretava (i interpreta) el paper del cardenal.

‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’ és una sàtira en vers “lliure” situada en temps d’Isabel la Catòlica i el naixement de l’Imperi espanyol. Una metàfora sobre el poder i “el desig d’aferrar-s’hi”, diu el director Israel Solà. “Un espectacle que parla sobre la idea del poder i com de ridícul és voler aferrar-s’hi”, afegeix.

L’obra està ambientada en el seu temps històric, però ja el 2010 feia clucades d’ull al moment actual. Per això, deu anys després de la seva estrena, la reposició del muntatge no obvia els canvis polítics dels darrers temps. “Entre 2010 i 2020 han passat tantes coses que qualsevol visita a la història d’Espanya s’hagi de llegir en una altra clau, no podíem eludir això”, comenta el dramaturg de l’espectacle, Joan Yago, i assumeixque si la companyia “no establia un diàleg amb la qüestió catalana” ho faria el mateix públic. La introducció del tema és subtil, i sempre “negociant”, introduint-lo sense canviar l’essència de l’obra.

L’obra és en vers. Però un vers “lliure”, que emula les grans tragèdies monàrquiques de Shakespeare però molt lluny de l’ortodòxia, reconeix Yago. La seva és més una tragicomèdia, amb dosis d’humor i irreverència. Per la companyia ha estat més difícil de l’esperat remuntar el text. “Hem fet quelcom nou, enfrontar-nos a un vell projecte; fer una obra després de 10 anys és complicat”. El projecte és enfrontar-nos a un vell projecte”, apuntava aquest dimecres. Segons el director el procés ha estat més “angoixant” i ha generat més “dubtes” del que la companyia esperava, i sempre amb la por d’espatllar quelcom “que estava bé”.

“Quan la vam estrenar vam trobar un to seriós però alhora molt esbojarrat, un humor amb què ens identifiquem i que després va conduir a fer la companyia”, diu Yago sobre el naixement de La Calòrica a partir d’aquesta obra. Des d’aleshores, la companyia ha creat i produït sis espectacles més, entre els quals ‘L’Editto Bulgaro’ (2012),‘Sobre el fenomen de les feines de merda’ (2015), ’El profeta’ o ‘Els ocells’ (2018, Sala Beckett), algunes de les quals han estat premiades.

Però per ara la companyia s’ha mogut per festivals i sales alternatives, sense poder arribar a treballar en unes condicions materials idònies. Així ho han fet notar avui, alhora que han celebrat poder remuntar la seva primera obra en un teatre de renom com el Lliure. La companyia ha agraït a la nova direcció del teatre la seva aposta per companyies com la seva i també per el talent més jove, de companyies que estan començant –com ells ara fa 10 anys- i se’ls dona l’oportunitat de treballar en un espai escènic com aquest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.