L’ànima de Fellini, a l’Akadèmia
Després d’aproximar-se al record de Giorgio Strehler i Luchino Visconti, el director artístic de l’Akadèmia invoca ara Federico Fellini (1920-1993) amb el muntatge Maestro Fellini. Ahir, coincidint amb el centenari del seu naixement, Rossy de Palma va interpretar en italià Fellini 100 acompanyat de Sergio Rubini. A partir de demà, arrenca el muntatge que fusiona instants de films amb els pensaments del director de cinema neorealista, ànima dels estudis de Cinecittà. Ho fa amb dos repartiments. Fins al 2 de febrer amb Serena Vergano (actriu de La dolce vita) amb un text en castellà. També hi ha prevista una sessió en català del 5 al 16 de febrer amb Mario Gas i Mar Ulldemolins.
L’espectacle manté una estructura similar a la de Caro Maestro, recordant Strehler. I és que Guido Torlonia va ser un ajudant fidel del fundador del Teatro Piccolo de Milà. Torlonia (ha elaborat la selecció de textos amb Ludovica Damiani, sovint a partir d’entrevistes que Fellini concedia, molt amic d’opinar de tot, i de mentir quan li venia de gust, provocadorament) va conèixer puntualment el cineasta quan tenia 10 anys, sense ser conscient que es creuava amb el director de cinema de culte. Tot i així, ha repescat anècdotes que identifiquen un personatge compromès amb el retrat del comportament humà de la societat, que alhora també situa en un lloc fantasiós, que s’allunyava del realisme social imperant a l’època. Fellini pensava les pel·lícules conversant dalt del cotxe amb amics. Donava llargues passejades amb el seu amic Giorgio Strehler (que sempre seria fidel a les fustes del teatre). Per Rubini (que va col·laborar el 1987 a Intervista de Fellini), el cineasta continua viu, encara l’inspira. Vergana es pregunta què pensaria Fellini de la deriva de la societat actual.
