Cultura

Classicisme i bellesa de Mizoguchi

La Filmoteca de Catalunya estrena avui al Cinema Truffaut de Girona (20 h) un cicle dedicat al cineasta japonès Kenji Mizoguchi (1898-1956), un dels màxims representants del cinema clàssic nipó, tot i que aquí va ser un descobriment tardà. Va caldre que Occident hagués educat la mirada en l’univers de Rashômon (1950), d’Akira Kurorawa, perquè la participació de Mizoguchi al festival de Venècia de 1953, amb Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja, fos rebuda amb delectació. Junt amb Kurosawa, i Yasujirô Ozu i Mikio Naruse, que encara tardarien més a ser reconeguts, Mizoguchi és avui un referent ineludible del classicisme japonès, d’una bellesa tan delicada com feridora. El crític Àngel Quintana, que signa la presentació del present cicle de la Filmoteca, explica que el cinema de Mizoguchi “parteix de velles llegendes del seu país per construir melodrames en què allò que és real i allò que és fantàstic poden creuar-se, històries d’amor que desafien qualsevol temps concret i històries de dones que volen alliberar-se”. En aquest sentit, el crític gironí remarca que “un dels elements clau del cinema de Mizoguchi rau en el fet d’haver situat sempre les dones al centre de les seves pel·lícules”. La programació del cicle, que s’allargarà fins al 6 d’abril, la formen set pel·lícules, que es projectaran en versió original subtitulada en castellà. Des dels Contes de la lluna pàl·lida (1953) fins a El carrer de la vergonya (1956), el cicle proposa revisar la gran època clàssica d’aquest cineasta excepcional, incloent-hi Els músics de Gion (1953), La dona crucificada (1954), L’intendent Sanshô (1954), Els amants crucificats (1954) i L’emperadriu Yang Kwei-Fei (1955).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Fàbriques de Creació de Barcelona reprenen l’activitat amb prudència i sense llibertat d’horaris

Barcelona

Incertesa a les galeries

Barcelona
EL LLIBRE

‘La vaga de la Canadenca’

La dansa vol aixecar el vol malgrat les restriccions

Girona

Català sota mínims

Barcelona

Dones contra models caducs

Barcelona

Mor Quim Lecina, l’actor que volia ser músic

LA MÚSICA

L’apocalipsi, segons els Stooges

cultura

Els Amics del Museu d’Art, al mateix museu