El Thyssen guixolenc, reajustat i monacal
Un jurat independent encarrega el nou projecte del museu a l’estudi d’arquitectes Nieto Sobejano, amb una inversió prevista de set milions a partir del 2021 a la Costa Brava
-
Imatge virtual de l’annex al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, escollit pel jurat per articular el futur museu Carmen Thyssen –a dalt–. Dessota, la baronessa i autoritats, ahir E.A. -
Imatge virtual de l’annex al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, escollit pel jurat per articular el futur museu Carmen Thyssen –a dalt–. Dessota, la baronessa i autoritats, ahir E.A.
El jurat encarregat d’escollir la solució arquitectònica per al futur museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols, a l’entorn de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa, va anunciar ahir l’elecció de la proposta 190418, lema per preservar l’anonimat amb què havia concorregut el despatx d’arquitectura madrileny Nieto Sobejano. L’estudi guanyador –que entre les obres més recents ha dissenyat altres futurs museus, com ara l’arqueològic de Munic; el de la ciència de Guangzhou, a la Xina, i l’ampliació del Museu Sorolla de Madrid– proposa la construcció d’un nou volum cúbic de 5 metres d’altura a la plaça Abadia, a la part posterior del monestir benedictí guixolenc.
Ara l’estudi rep l’encàrrec formal de redacció del projecte executiu, per un import de 278.293 euros. La inversió estimada pel municipi per reformar i adaptar el monestir i afegir-hi el nou mòdul voltarà els set milions, un cost que s’ha incrementat respecte als sis previstos el 2015, però que l’alcalde, Carles Motas, explica perquè s’hi inclou la reforma d’una planta més del monestir barroc i la integració dels jardins i la casa Blasco, adquirits el 2017.
Amb tot, la inversió continua sent inferior a la del projecte del 2010 a la fàbrica annexa de Can Serra, ajornat per la crisi i descartat aviat farà cinc anys. En el retorn al monestir, ja de propietat municipal i amb unes dimensions més reduïdes, el nou edifici adossat farà 27 metres de costat i evocarà el claustre que mai no es va arribar a construir, amb un hort amb plantes aromàtiques –camamilla groga, menta o herbes de Sant Jordi– a la coberta. Tot plegat, com destacava la portaveu del jurat, la cap del servei de Museus de la Generalitat, Magda Gassó, dins d’un “espai central amb gran flexibilitat”. I, per arrodonir l’estètica monacal, la proposta també dibuixa diversos xiprers al voltant.
Connexió d’elements
El nou edifici connectarà en diferents nivells amb el vell monestir –on s’encabirien les 140 obres de la col·lecció permanent– i els jardins de propietat municipal, i oferirà un espai diàfan i de prou altura per a exposicions temporals i per combinar-hi disciplines com l’escultura, instal·lacions de gran format o performances artístiques. Però sense trencar la visual de les quatre plantes que fan les dues naus del monestir barroc ni incidir en el subsòl, on van aparèixer restes del fossat defensiu del monestir medieval. Encara no s’ha decidit, però, el possible encaix dels vestigis.
El repte de finançar-lo
La intenció del govern local és que el projecte estigui a punt en la segona meitat de l’any, per planificar l’adjudicació de les obres i el seu inici a finals del 2021, assenyalava Motas. L’alcalde té el suport de la Diputació, que hi ha compromès 1,2 milions d’euros.
El diputat de Cultura, Albert Piñeira, va garantir que arribaran en tres anualitats, i va assegurar que serà un projecte important “per a la demarcació i tot el país”. D’aquí ve que el consistori, disposat a assumir el 50% del cost de l’obra, vulgui picar ara a les portes de la Generalitat i el govern estatal per recuperar els compromisos de finançament assolits fa una dècada.
“Museu del segle XXI”
Des de la Fundació Thyssen, el curador de la col·lecció, Guillermo Cervera, avança que serà “un museu del segle XXI”, en contacte amb la resta d’equipaments que exploten i altres d’internacionals. I la baronessa Carmen Thyssen va admetre que té ganes de veure el museu fet realitat, després de dues dècades de converses, i veure els quadres de la col·lecció exposats, “a l’abast del públic” i amb possibilitat de gaudir-ne ella mateixa a prop de la seva residència d’estiu. Thyssen va traçar un paral·lelisme entre el revulsiu que el museu de Màlaga ha suposat per al barri de la ciutat andalusa i la injecció d’activitat que podria implicar a Sant Feliu, que aspira a esdevenir “capital cultural de la Costa Brava”.
