“ Només somio baixar al carrer i deixar-me endur per la vida”

“Plou. A bots i barrals. Tot i així, em poso l’abric, surto a la terrassa –de cara al viaducte del tren– i embolico una cigarreta de picadura: veig la gent –emmascarada– passejant el gos o traginant la compra. Fa massa dies que estem tancats a casa amb pany i forrellat. Una estona de tele, un pèl de lectura, un xic de feina..., una mica de tot i de res. Aquesta «apocalipsi suau» ens deixarà a tots ben baldats. Jo només somio baixar al carrer i deixar-me endur per la vida. Avui ja no sé pas quin dia és. I encenc la cigarreta. Plou.”