Cultura

Joan Fontcuberta

ARTISTA. IMPULSA UN FOTOMOSAIC DEL CONFINAMENT JUNT AMB ÒMNIUM CULTURAL I EL FESTIVAL CRUÏLLA

“No existeix una imatge única del que estem vivint”

M’agrada considerar-me el catalitzador de l’obra i no el creador únic. El mèrit és de tots
Totes les fotos són valuoses i totes serviran. No una, no algunes, no moltes... envieu-les totes!

La tragèdia de la Covid-19 ens ha posat davant del mirall de la nostra fragilitat. Però també ha activat un valor que el nostre ritme de vida individualista havia relegat: el de la solidaritat. Òmnium Cultural i el festival Cruïlla han confiat a l’artista Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) un projecte que reflecteixi l’experiència col·lectiva que estem vivint. Ell, però, només en serà “el director d’orquestra”. Es diu Mirades des del confinament i tindrà forma de mosaic amb milers d’imatges que tothom –absolutament tothom– pot aportar fins aquest dimarts a la web de la iniciativa ( miradesdesdelconfinament.cat ). Imatges, en plural, siguin tristes o alegres, transcendents o banals. Un tros íntim de cadascú de nosaltres es traslladarà a un mur de grans dimensions del Fòrum de Barcelona. La peça es descobrirà en la pròxima edició del festival Cruïlla, la del 2021.

Tot comença amb una trucada que li fa Jordi Cuixart des de la presó. Com estava d’ànims?
El Jordi té sempre una actitud positiva, és dels primers a donar-nos coratge malgrat la seva pròpia situació. Em va convidar a concebre un fotomosaic participatiu com d’altres que ja he fet. Vam parlar abans de la pandèmia i la primera idea que teníem era dedicar-lo a la llibertat d’expressió, als presos polítics i al conflicte català. Però aquest trastorn global ens ho va fer replantejar i vam acordar donar-hi un sentit més transversal amb la solidaritat com a pilar.
‘El món neix de cada besada’, el mural que va fer per al Tricentenari, també es va gestar amb milers de fotografies ciutadanes. Per què insisteix en un projecte d’autoria col·lectiva? I quin procediment farà servir aquest cop per realitzar-lo?
M’agrada considerar-me el catalitzador de l’obra i no el creador únic. L’autoria és coral i compartida, el mèrit és de tots. De la mateixa manera que haurà estat amb l’esforç de tots que superarem aquesta pandèmia. Tots hem renunciat a la nostra llibertat d’acció per al bé comú. “No he estat sol, aquesta proesa l’hem fet plegats”, ens direm davant del mural. El procediment serà el mateix: recopilar un enorme repositori d’imatges i processar-lo amb un programari de fotomosaic. La informàtica evoluciona de pressa i estic provant programaris més potents.
Ha dit sovint que el que li interessa no és la imatge en si sinó el valor que hi atribuïm. Quin valor tindrà aquest fotomosaic?
En un moment d’aïllament forçat, participar en el projecte del mosaic és, en primer lloc, un acte de sociabilitat, de fer comunitat. En segon lloc, és un acte de resiliència, d’autoafirmació col·lectiva. I, en tercer lloc, i sens dubte el més important, és un homenatge a la solidaritat que perdurarà en el futur com una obra commemorativa del tràngol que hem passat.
La gent té temps fins aquest dimarts per enviar les seves instantànies. Animi-la a fer-ho.
Fer una foto significa que alguna cosa ha atret la nostra atenció i volem guardar-ne constància i compartir-la. Doncs compartim-les entre tots i per sempre. L’ideal és que els participants contribueixin amb totes les fotos que han fet durant el període de reclusió, totes són valuoses i totes serviran. No una, no algunes, no moltes... envieu-les totes!
Aportarà una fotografia seva al projecte? Quina reflecteix els seus sentiments en aquests durs moments?
No existeix una icona única. M’agradaria reflectir el màxim de vivències i estats d’ànim. Per això demano que la gent hi participi amb tantes fotografies com pugui. Es tracta, insisteixo, que les imatges passin revista a tot el que hem fotografiat durant els dies de confinament. Jo ja n’he enviat moltes.
En l’era de la postfotografia, un dels seus camps d’estudi, la fotografia “s’ha tornat veu”, afirma. Durant aquests temps d’aïllament, ha quedat demostradíssim...
Més que mai, les imatges i les pantalles han estat determinants com a eines de comunicació i relació interpersonal. Suplim la presència física per la presència a la pantalla, suplim el cos per la imatge. Les imatges han passat a ocupar el que abans ocupaven les coses. La Covid-19 ha implementat el nostre aprenentatge visual i quan arribi la Covid-20 en serem ja uns grans experts.
Alguns fotoperiodistes s’han queixat de les dificultats que s’han trobat quan han volgut documentar la tragèdia als hospitals, geriàtrics i tanatoris. Hem defugit la imatge directa de la mort?
El poder té por de la força de les imatges i les vol controlar. Aleshores imposa censures i polítiques restrictives de la visibilitat. La pandèmia ha estat un pretext per intensificar-les i malauradament en tenim molts exemples. Quan algú diu “aquesta imatge provocarà un debat que ara no convé” no fa sinó traslluir l’ànima del despotisme il·lustrat. El públic no defuig les imatges pertorbadores, les hi fan defugir.
En temps de tant excés de fotografies, vostè defensa que el fotògraf té la responsabilitat de cobrir “les imatges que falten”. Quines imatges falten d’aquesta gran crisi?
Ja sortiran. Em consta que molts bons fotògrafs documentals hi treballen. Col·laboro en la organització del festival Panoràmic Granollers i, per exemple, presentarem un treball inèdit d’Antoine d’Agata en què fotografia amb una càmera infraroja els carrers buits de París.
On i com porta Joan Fontcuberta el confinament?
El confinament m’ha regalat un temps preciós que he aprofitat per fer arqueologia domèstica: retrobar llibres oblidats, revisar fotos fetes fa molt temps, endreçar records... Els pares van morir fa poc i encara tinc caixes de papers seus que vam arreplegar amb les meves germanes a corre-cuita quan vam haver de buidar el seu pis. He trobat, per exemple, les cartes que s’enviaven quan eren promesos i les fotos que intercanviaven. Potser un dia en surti una història, d’això.
Per cert, Jordi Cuixart ha enviat –si és que ha pogut fer-la– alguna imatge?
Si, també n’ha enviat malgrat les seves circumstàncies. No ha volgut perdre’s la ocasió de ser part d’aquesta iniciativa i animar-nos amb el seu exemple.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.