Cultura

Món a la deriva

Peeping Tom manté l’idil·li amb el Grec rescatant a l’amfiteatre un díptic inquietant creat fa anys per a la Nederlands Dans Theater

Un dels atractius de la peça de Peeping Tom és el canvi d’espais escènics d’aquest díptic tenebrós

Els espectadors fidels de Peeping Tom (que s’ha anat cultivant des de fa anys al Grec gràcies, per exemple, a la seva trilogia sobre la família) van acaparar les entrades per al díptic La porta absent, La cambra perduda, treball que els líders de la companyia, Gabriela Carrizo i Franck Chartier, van coreografiar per a la Nederlands Dans Theater, fa anys. L’obra original, en realitat, està composta de tres parts, però al Grec només es podran veure les dues primeres perquè incloure el tercer quadre era massa complex tècnicament. L’obra, molt més ballada que amb una narrativa concreta, reflexiona sobre el temps i les relacions de parella. En aquest espai inconcret es veu un home incapaç de sortir d’una habitació plena de portes (un malson) i que només en fuig a partir de la memòria, i més tard es recrea una mena de creuer que va a la deriva amb el conflicte d’una parella que repassa les seves crisis mentre sembla que tot s’esfondra. El plantejament dramatúrgic íntim introspectiu recobra, ara, una nova lectura més compartida, de societat desorientada, davant d’una pandèmia que condiciona la llibertat individual.

L’obra juga amb uns sets cinematogràfics que fan molt evident la ficció inquietant i que pot ser un contrast ideal per a la pedrera de l’amfiteatre (es representa demà i dilluns a les 22 h). El canvi de set ensenya el treball dels tècnics al costat dels vuit intèrprets, celebra Chartier.

Tornar sota el focus, cinc mesos després

La trucada de Cesc Casadesús als impulsors de Peeping Tom va ser com una alenada d’esperança, diuen. I és que des de mitjans de febrer (ara farà cinc mesos) que no han pogut tornar a actuar. Tot s’ha aturat i la majoria dels festivals internacionals han decidit plegar veles abans d’haver d’improvisar. Per això, Gabriela Carrizo i Franck Chartier (com bona part dels artistes nacionals i internacionals que atenen la premsa aquests dies) agraeixen la tenacitat artística de la direcció del Festival Grec. A l’entusiasme del festival s’hi suma el risc de les companyies que presenten treballs ambiciosos amb menys temps de treball de l’habitual. La incertesa serà el panorama que regnarà als teatres europeus els propers mesos. I per a Peeping Tom és especialment dolorós quan ja preparen, per al desembre vinent, el que vol ser la celebració del vintè aniversari, d’aquest món de dansa, cinema, teatre i un punt de màgia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts alerten de tancaments imminents de locals “emblemàtics” a Barcelona

barcelona

Restauren els gegants de Torroella

torroella de montgrí

Comellas és música

girona

Temporada Alta, a casa

BARCELONA
Crítica
música

Varvara: la música és per somiar

Laurent Binet
NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

barcelona
Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU JAUME MORERA DE LLEIDA

“Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés”

barcelona
Mirador

Tot l’enginy de Hitchcock

La Mercè clou l’edició més atípica sense incidents

barcelona