Arts escèniques

Mirador

El nonat que va ser

El Grec ha tancat havent venut més del 95% de les prop de 26.000 entrades disponibles i amb 130.000 espectadors a Betevé

Un detall d’‘Inven­ti­ons’, dels Mal Pelo, al Museu Marítim, dins del Grec

Si hi ha una con­si­de­ració evi­dent és que el Grec ho hau­ria tin­gut molt més fàcil si hagués deci­dit apun­tar-se al carro dels fes­ti­vals d’Edim­burg i Avinyó: anul·lar jus­ti­fi­cant la impu­ni­tat de la Covid-19. Però aquest hipotètic nonat es va atre­vir a néixer, a Bar­ce­lona. Ningú li hau­ria recla­mat gaire res. L’equip artístic del Grec va enten­dre que la neces­si­tat del sec­tor era pri­o­ritària i que, amb el suport de l’Ins­ti­tut de Cul­tura de Bar­ce­lona, s’havia de poder tenir una pro­gra­mació activa. Espre­ment molt la ima­gi­nació, plan­te­jant tants esce­na­ris com fos pos­si­ble i actu­ant amb prudència per no ven­dre més entra­des de les que l’auto­ri­tat sanitària per­metés en cas de més pre­con­fi­na­ments. Totes les vàlvu­les d’emergència van sal­tar entre el diu­menge 19 i el dilluns 20 de juliol. El Pro­ci­cat ho havia d’auto­rit­zar, però no els va con­ce­dir el permís en rea­li­tat fins a mei­tat de set­mana. Tot i així, es va optar pel silenci admi­nis­tra­tiu (i per pac­tar des­ten­sar un duel ins­ti­tu­ci­o­nal entre la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment aquell cap de set­mana).

El Grec ha demos­trat que la tena­ci­tat té recom­pensa: ha tan­cat la pro­posta del juliol havent venut més del 95% de les prop de 26.000 entra­des dis­po­ni­bles i amb 130.000 espec­ta­dors a Betevé, més uns 15.000 usu­a­ris de Grec en obert. Ho han agraït els espec­ta­dors (que van anar accep­tant l’estra­nyesa de les mas­ca­re­tes i de la distància física en tots els esce­na­ris) i, sobre­tot, els artis­tes, als quals això els ha permès con­ti­nuar tre­ba­llar i tenir una llum enmig del túnel. El Grec, en rea­li­tat, no s’ha aca­bat perquè hi ha molts pro­duc­tes que con­ti­nu­a­ran actius a la xarxa i perquè mol­tes pro­pos­tes s’ani­ran estre­nant més enda­vant sota elpa­rai­gua del De Grec a Grec.

Sense pràcti­ca­ment actu­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals (Pee­ping Tom; Ser­gio Blanco, amb una opor­tuna Covid451 d’auto­ficció; Cie. XY; Ange­lica Lidell, amb una pro­vo­ca­dora The Scar­let let­ter, o Baró d’Evel van arri­bar gràcies a la seva pro­xi­mi­tat per car­re­tera), bona part dels mun­tat­ges han tin­gut el risc d’arri­bar verds, de pre­sen­tar-se gai­rebé en forma de working pro­gress. En tot cas,s’ha pogut veure qui és més gat vell i han pogut cosir un espec­ta­cle de cre­ació amb molt poc temps d’assaig. Els que han optat per apro­fi­tar frag­ments cone­guts i s’han pre­o­cu­pat d’aco­blar-los amb coherència, com ara a A tocar!, han tin­gut més bona fac­tura que els que deci­dien llançar-se a l’abisme de la cre­ació, temp­tant la impro­vi­sació i a un talent que no sem­pre arriba quan se li demana.

En tot cas, el Grec ha demos­trat que hi ha molt talent a casa i que molts dels pro­jec­tes que pre­sen­ten tin­dran uns aca­bats molt rodons, d’aquí a uns mesos, en el seu for­mat final. És el cas d’Estat d’emergència, de la nova Pro­ducció Naci­o­nal del Circ, de Sonoma, de La Vero­nal; de 5.100 m/s, de Joan Català; d’Inven­ti­ons, de Mal Pelo, o del Rèquiem noc­turn, de Pere Faura. Hui Basa apunta mane­res en una peça iti­ne­rant pel parc botànic, que recon­ver­tirà en espec­ta­cle a la sala a Life, un clam a la consciència d’una cos­mo­visió que escolti més la natura i menys els egois­mes.

Ja pràcti­ca­ment cui­nat, s’han vist pro­pos­tes com ara les de Xavier Bobés, que ens pre­senta el seu cos­tat més zen a Cor­pus; l’Agru­pación Sr. Ser­rano, amb The moun­tain torna al seu llen­guatge més lúdic, lúcid i enganyós alhora, i Txalo Toloza i Laida Azkona com­ple­ten la tri­lo­gia sobre la colo­nit­zació capi­ta­lista a l’Amèrica Lla­tina amb un rotund Tea­tro Ama­zo­nas.

El Grec també ha pro­vat for­mats digi­tals, gràcies al suport de Betevé i a les nove­tats de la tec­no­lo­gia. La falta d’afo­ra­ment s’ha vol­gut solu­ci­o­nar amb aquesta fines­tra que, pos­si­ble­ment, ha que­dat massa des­di­bui­xada però que pot ser un bon com­ple­ment a les man­can­ces evi­dents del fes­ti­val. De tota aquesta aven­tura corat­josa, en queda l’evidència que #lacul­turaésse­gura i que sor­tir esgla­o­nats de les pla­tees es pot fer aplau­dint i rient com en l’acla­mada sor­tida del Lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia