Arts escèniques

Crònica

Terrassa Noves Tendències

Uns tendals teatrals

Un tendal pot atrapar més que un crit escopint bilis. Una trompeta va tombar el mur de Jericó

Del debat de les nocal­ces de Juana Dolo­res i el sexe iogui de Núria Guiu a la con­tem­plació d’una façana amb Orques­tina de Pig­meos (Bri­li­ant cor­ners) i Verónica Navas (La ciu­dad). El pri­mer Ter­rassa Noves Tendències de la direc­tora artística Marion Betriu, fet amb les inco­mo­di­tats de la Covid-19 i la urgència de tan­car un pro­grama als set mesos d’haver gua­nyat el con­curs, fa evi­dent que el tea­tre no és només una trama, sinó la capa­ci­tat de fer veure un món íntim i per­so­nal (tan variat com sigui pos­si­ble i sem­pre pro­cu­rant man­te­nir una coherència en l’auto­ria) als espec­ta­dors, sigui amb les for­mes més rebels o les més con­tem­pla­ti­ves. Els ten­dals dels edi­fi­cis del cen­tre de Ter­rassa, a ull nu, insi­nuen rea­li­tats ben dife­rents, per exem­ple, als d’un suburbi de la metròpoli de Bar­ce­lona com els que exposa Juana Dolo­res en l’arren­cada de Massa diva per a un movi­ment assem­ble­ari. Amb ulle­res TNT, els ten­dals són sug­ge­ri­dors.

Arc­hivo és una altra de les peces que demana con­tem­plació. Que hi ha una con­fiança amb la veu en off dels auri­cu­lars i que plan­teja com de neces­sari és variar el punt de vista, de la capa­ci­tat de ser empàtic amb l’altre i, també, amb la natura. Un uni­vers que, efec­ti­va­ment, coin­ci­deix en la tesi de Laida Azkona i Txalo Toloza a Tea­tro Ama­zo­nas. Los figu­ran­tes juga, com si fos un tren­ca­clos­ques, altre cop, amb l’espai més íntim recons­truint el que podrien ser som­nis rea­dap­tats que, en exte­ri­o­rit­zar-los, des­car­re­guen la seva dosi de por, de des­as­sos­sec. Una angúnia simi­lar a la d’endin­sar-se en una cova inex­plo­rada amb les ànsies de des­co­brir i la por de no saber tor­nar a la sor­tida (Light years away).

Segu­ra­ment, la peça més cali­doscòpica d’aquesta edició hagi estat la de José y sus Her­ma­nas amb Explore el jardín de los Cárpa­tos. Que tre­moli Marina d’Or! El con­fi­na­ment va dur el col·lec­tiu a inda­gar sobre les pan­ta­lles sobre­po­sa­des del cinema live. I el resul­tat és un diver­tit, des­me­su­rat i, per moments, incom­pren­si­ble àlbum de qua­dres en què cons­ta­ten que tant Cata­lu­nya com Espa­nya són països de pan­de­reta i turisme. I que, l’any que ha fla­que­jat aquest sec­tor, tota l’eco­no­mia ha que­dat en escac.

L’art és catarsi. El debut de Juana Dolo­res, d’una bru­ta­li­tat des­me­su­rada, beu de fei­nes com ara Rodrigo García, Angélica Lid­dell i Agnès Mateus. El seu vers cri­dat s’enfronta amb el públic a un món visual potent des de la llet­jor. S’exposa, rep­tant el públic, fins a resul­tar impúdica. La ràbia no es pre­o­cupa de la moral. La soci­e­tat és con­vulsa i, per defi­nició, insa­tis­feta. Les injustícies pre­nen sim­bo­lisme a través del món de l’escena. Pot ser amb un to cínica­ment diver­tit, o amb la ràbia de qui escup con­tra tot, rei­vin­di­cant, fins i tot, el que ningú no li ha qüesti­o­nat.

El TNT aspira a una major impli­cació de la ciu­tat, de tots els bar­ris, per al 2021. Les residències selec­ci­o­na­des per a l’any vinent interac­tu­a­ran amb la ciu­ta­da­nia. Ja aquest 2020 s’ha pogut gau­dir la vita­li­tat del Vinc­des­de­ve­nir impul­sat per Quim Bigas. És impres­cin­di­ble posar alta­veus a l’expressió de tots els col·lec­tius. Els ten­dals poden ser més sug­ge­ri­dors que el crit més des­a­fi­nat, esco­pint bilis. Una trom­peta va tom­bar el mur de Jericó. A Ter­rassa, con­ver­teix en relat con­tem­plar una per­si­ana que, casu­al­ment, s’obre. Poètica tro­bada urbana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia