Cultura

Juli Alandes s'estrena en el gènere amb una crònica sobre el desastre urbanístic i paisatgístic a València

Un filòsof que es torna policia

“Volia fer una novel·la realista, però la realitat és negra”. Així justifica Juli Alandes (Castelló de la Ribera, València, 1968) la seva primera incursió en el gènere negre, després d'haver publicat Ultramar, una novel·la juvenil, i Àcrates, un llibre de narracions.

En El crepuscle dels afortunats (La Magrana), finalista del II premi Crims de Tinta de Novel·la, l'inspector dels Mossos d'Esquadra Miquel O'Malley investiga l'assassinat triple del cacic local, l'amo d'un bordell i una prostituta a la població (fictícia) de Bellvig, a València. Tot plegat fa tuf de corrupció i de febre del ciment.

L'ànima del relat és l'inspector Miquel O'Malley, un home d'uns quaranta anys que aparentment està fart de tot –està de baixa per depressió a l'inici de la novel·la–, però que en el fons encara té molta corda. “No és el típic detectiu que fuma, beu i diu renecs sense parar, sinó un filòsof passat a policia, un hedonista que llegeix novel·les negres i els Assaigs de Montaigne”. Alandes mateix es confessa un gran lector del gènere (sobretot americà) i reivindica la vigència de: Montaigne: “Critica el poder, la corrupció i parla de com conviure-hi”.

Sobre el cognom estranger de l'inspector, O'Malley, Alandes respon: “Hi ha una immigració irlandesa a Catalunya força desconeguda i a mi em donava molt de joc per crear el personatge”. De fet, l'autor ja planeja estirar el fil del passat del detectiu en una propera entrega.

Si un policia lletraferit és del tot versemblant, no ho és tant el fet que un mosso d'esquadra vagi de missió a València fent-se passar per un agent del Seprona: “Les fronteres autonòmiques són la desgràcia dels Països Catalans, territoris dividits administrativament malgrat la seva unitat cultural”. O'Malley serveix per tirar per terra el mur de Berlín que s'alça entre Catalunya i el País Valencià, ja que viu a Barcelona, però és d'origen valencià: “Quan torna a València després de trenta anys constata els canvis que ha patit el país, que passa d'esquerres a dretes i d'exportar mobles, taronges i sabates a construir desmesuradament”.

D'altra banda, davant del boom de la novel·la negra nòrdica, l'autor valencià defensa que la globalització literària pot ajudar la literatura catalana: demostra que “allò local pot ser universal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Safont
Periodista i escriptor

“Els polítics tenen pànic de semblar massa intel·lectuals”

Barcelona
festival

Un segon maig amb la força de la paraula

barcelona
la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona