Record a en Fabià

Fabià Puigserver va viure a Varsòvia dels 13 als 21 anys. Va aprendre una manera d’entendre el teatre en què l’escenari integrava l’espectador. Per això, pujant les històriques escales del Lliure de Gràcia, sempre hi havia la incògnita de com estaria disposat el pati de butaques en cada muntatge. Si el juny passat el director del Lliure, Juan Carlos Martel, reconeixia que, gràcies a en Fabià, el Lliure és molt txekhovià, ara han volgut teixir la programació amb peces del centre d’Europa, coincidint amb els 30 anys de la mort de l’impulsor del Lliure. Roger Bernat, sense anar més lluny, convida a revisitar el Terra Baixa que Puigserver va presentar al Mercat de les Flors. Revivint l’escena d’aquell muntatge, però també el significat, el 1991, entre el públic que entenia que aquell era el comiat de Puigserver, greument malalt.

La temporada del Lliure és immensa i aborda tots els camps imaginables (amb només 2,9 milions d’euros reservats a activitat artística). Per Martel, es vol assentar la temporada en els fonaments del present per “imaginar-nos com serà, com el crearem”. En vista de la certesa que el futur serà diferent, el repte del Lliure és fer que esdevingui tan tolerant, obert i integrador com sigui possible. Per això, la seva programació beu de la voluntat de ser un espai on es qüestiona el present en general (i el capitalisme en particular) a través de veus ben diverses, amb la companyia resident AzkanoToloza (que fa un pas més després de la seva trilogia sobre el nou capitalisme a l’Amèrica Llatina) i els artistes residents d’aquest curs: Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir, que proposen dialogar amb allò que sustenta la vida humana sense ser-ne conscients.

La programació a la sala Fabià Puigserver és un bon termòmetre del perfil de produccions. Alícia Gorina convida set adolescents a reviure l’argument d’un film sobre el suïcidi de quan ella era adolescent. El lituà Oskaras Korsunovas proposa L’oncle Vània, amb repartiment català; es presenta Misericordia, de la siciliana Emma Dante, una faula dolça i brutal que homenatja les mares; Grupo Chévere denuncia el mal del Prestige el 2003, del qual encara avui es troben rastres; Pau Carrió adapta Crim i càstig, de Dostoievski (preguntant-se si és convenient matar algú perquè la societat estigui menys amenaçada, o no); Andrés Lima presenta un díptic sobre “la violència del capitalisme”; els hongaresos de Proton Theatre relaten un desnonament; Lola Arias indaga en la maternitat i el llenguatge, i Julio Manrique recupera Les tres germanes, de Txékhov, de la temporada passada.

A Gràcia, citem tres reclams: la trilogia de Jordi Oriol, amb la perversió de les trames de Shakespeare i la destrucció lúdica del llenguatge; per una altra banda, Xicu Masó (impulsor d’El metge de Lampedusa) compta amb Clàudia Cedó per escriure Síndrome de gel; el mal que pateixen menors a Suècia (principalment) en comprovar que, tot i haver-se integrat al país, no tenen la seguretat de poder-hi subsistir perquè no disposen de permís de residència. Finalment, un altre muntatge amb molta expectativa és el de la directora polonesa de teatre i cinema Anna Karasinska (Martel reclama el dret a equivocar-se), que farà un muntatge amb un equip d’intèrprets no professionals sobre la identitat i el fet teatral. També a Gràcia, Fabrice Murgia serà l’artista que crearà amb postgraduats de l’IT un espectacle que els doni pas al teatre professional.

El Lliure multiplica les accions amb les escoles (la caixa d’eines que ofereixen a les escoles també serà motiu de muntatges professionals), i de participació amb el públic en debats (Escola de pensament) i converses obertes (La taula tindrà fins a set sessions aquest curs). També es manté el Lliure digital, en què s’exploren nous i vells camins (des de mostrar espectacles amb realització de vídeo fins a oferir dues peces de ràdio teatre, presencialment o a distància en streaming (La guerra dels mons, amb els Atrebandes, i A la recerca del temps perdut, de Proust, amb una sessió per cada capítol) per commemorar el centenari de la mort de l’escriptor.