Totes les mares

Lola Arias és una dramaturga argentina que juga amb diferents formats de teatre document. Ara, construeix una reflexió sobre les maternitats, mirant de trobar el ventall més ampli que constati els diferents models de família. La setmana passada va presentar el projecte al Teatre Lliure amb les nou mares que ja havien participat a la temporada del Centro Dramático Nacional (CDN) de Madrid, al mes de març. Però també ha fet un equip diferent a Bolonya i ja en munta un altre a Berlín. Al Lliure de Montjuïc, es podrà veure el muntatge fins al 8 de maig.

L’equip de nou intèrprets el formen tant actrius professionals com persones militants en diversitat de gènere. Ha calgut molt poder d’escolta i de respecte per anar bastint una escena amb sensibilitats molt diferents. Des de la dona que reclama el dret a no ser mare fins a la que lamenta la seva infertilitat. Un fill negre adoptat té uns paràmetres diferents que un fill negre de mare immigrant. A l’Estat espanyol, ha constatat Arias, els hospitals de medicina de reproducció assistida són un negoci molt ben estructurat, mentre que a Berlín la complexitat per quedar-se embarassades es combat a través de cooperatives que han d’aconseguir que es legitimin els seus mecanismes de reproducció (fora dels hospitals). Avui, poder pagar la reproducció assistida és discriminatori perquè l’Estat no cobreix amb la mateixa garantia d’èxit les proves per a l’embaràs per a les classes amb menys recursos. La reproducció assistida “és per a privilegiats”, denuncia Arias.

Des del punt de vista social, avui, encara es plany de les dones que no són mares, com si els faltés una part per realitzar-se com a persones. Però també els tipus de mares són molt diversos i la societat els va integrant, progressivament. De fet, el debat ha estat encès dins del grup en un col·lectiu de persones que van dels 27 als 64 anys. Paloma Calle (mare de dos fills amb la seva exdona) ha percebut, per una altra banda, que el públic que va assistir a les funcions del CDN tenia una mirada més oberta i integradora que la mitjana de la gent del carrer.

Lengua madre es representa al Lliure en castellà (és el mateix repartiment del CDN). Hi té algun paper dominant la llengua materna? En realitat, no. En tot cas, sí que argumenten que el llenguatge no és neutral. Per exemple, es debat ara com pot ser un llenguatge inclusiu. Per no estigmatitzar ningú només es pot partir de la realitat que les famílies, com els gèneres, són diverses i canviants.

Lola Arias torna al Lliure, on Àlex Rigola la va contractar per Mi vida después al Radicals Lliure del 2009/10. Una dècada més tard i dins del Grec va convèncer amb un altre treball de teatre document, Campo minado, que enfrontava soldats argentins i anglesos que havien lluitat en trinxeres contraposades a les Malvines.