Un Grec per celebrar

Si el 2020 el Festival Grec va ser dels pocs europeus que va resistir la pandèmia i es va atrevir a programar tot i la reducció d’aforament, aquest 2022 vol demostrar al públic que la cultura “no només és segura, sinó que és imprescindible”, va dir ahir l’alcaldessa Ada Colau. El cartell que ha programat Cesc Casadesús torna a Europa, en un moment en què cal repensar-la quan la guerra ressona a l’Oest. Ho fa amb espectacles compromesos, amb relats sobre immigració, racisme, gènere, canvi climàtic i... Casadesús, exdirector del Mercat de les Flors (2005-2015), inaugurarà per primer cop un Grec (que dirigeix des del 2016) amb un espectacle de dansa: serà amb la Nederlands Dans Theater (NDT) el 29 de juny. Serà l’arrencada de poc més de quatre setmanes d’activitat amb 86 espectacles (34 coproduccions del festival) en 55 espais de la ciutat. Colau va invocar a la celebració de quan als anys vuitanta el faune era el referent d’aquest festival d’estiu que arrencava coincidint amb la revetlla de Sant Joan. Ara ho farà per Sant Pere, però amb les ganes de compartir i recuperar abraçades i amarar-se de cultura.

El retorn a la creació europea els permet ser més curosos amb la petjada ecològica (el Grec provarà de ser un festival sostenible compensant l’emissió de CO2 a l’atmosfera) i també recuperar uns referents que el públic reconegui. Ho fan amb noms propis com ara la Nederlands (amb coreografies de Marina Mascarell, Gai Behar i William Forsythe), però també d’altres com ara Thomas Ostermeier (amb una versió del 2012 de L’enemic del poble, d’Ibsen), Romeo Castellucci (amb Bros, debat si cal atendre les ordres de l’autoritat sense qüestionar-les) i Wooster Group (que fan un concert de gòspel que és un cant a l’Amèrica negra). Quant a descoberta, Casadesús convoca el director iranià Amir Reza Koohestani. Com a raresa, el Garden party al MNAC, una dramatúrgia feta amb vigilants de museus de tot Europa (5 i 6 de juliol).

El Teatre Grec serà l’escenari de 28 i mig, que s’ha representat durant un mes a La Colline, de París (i que es va estrenar el 2013 a la Biblioteca de Catalunya). També, al Grec, es programa El burlador de Sevilla, del Centro Nacional de Teatro Clásico (amb Pere Arquillué de protagonista) i Paraíso perdido, amb dramatúrgia d’Helena Tornero i Andrés Lima. Quant a musicals, hi ha una sessió Sondheim a l’amfiteatre i una experiència immersiva durant tot el mes de juliol a l’IDEAL. Un repartiment amb Brian Yorkey i Tom Kitt per a una proposta que s’escamparà arreu d’Europa en sales d’aquestes característiques, amb tota probabilitat, pronostica Casadesús. També recomana atendre el treball performàtic de Marlene Monteiro al Macba, just quan ja s’han anunciat pròximament una retrospectiva de l’artista en el Festival de Otoño i el d’Avinyó. Més controvertit és l’espectacle de Phia Menard La trilogie des contes immoraux, de tres hores de durada. Aquesta dona, que acaba de fer transició de gènere, fa una reflexió sobre Europa i el caos del món del teatre.

Retorns celebrats: Opening night, de La Veronal, tornarà (del 14 al 16 de juliol) i també Europa bull (30 de juny al 17 de juliol), totes dues al TNC. L’Agrupación Sr. Serrano desplega la seva trilogia grega, inicialment per a canalla, a la Fundació Miró. Quant a noms, els catalans El Conde de Torrefiel van amb crèdit internacional: Una imagen interior, la coprodueixen quatre festivals europeus, un dels quals, el Grec. Lali Ayguadé estrenarà Runa. Marta Buchaca estrena al Goya Quant temps em queda? Jordi Casanovas proposa un dispositiu per saber quin grau de descontentament hi ha entre la població sobre el tractament de la pandèmia per part de les autoritats (Immunitat, La Villarroel). L’Antic Teatre recupera Aquellas que no deben morir, del col·lectiu Las Huecas, i torna a convidar les àvies de Marta Galan (Les vedettes).

El Grec té poc circ però selecte: per una banda, es recupera la funció del Group Acrobatique de Tànger que es va haver d’anul·lar l’any passat. També es programa Maña, de Manolo Alcántara, a la plaça Margarida Xirgu. I Després de tot, dels Psirc, i Boira, de la Cia Voël. Per acabar, la companyia Rhum fa una “adaptació pallassa”, amb direcció d’Esther Nadal d’El diablo cojuelo, un nou enllaç amb el Teatro Clásico que dirigeix Lluís Homar. El familiar se centra al SAT! amb Imperfect, de La Baldufa i Sol Picó; l’estrena de la coreografia La gata que volia canviar la història, de Thomas Noone, i, al Condal, Loop, d’Aracaladanza, o Bajau, de Pontenpie.

També dins del teatre de carrer cal remarcar l’Orpheus dels Insectotròpics o El gran goril·la, dels Antigua i Barbuda, a la plaça Xirgu. En aquest espai, es repetirà l’aventura de fer torns de restauració del barri per convocar el públic abans i després de les actuacions. També hi haurà un espai més gamberro (evocant la carpa dels peus de la Rambla de fa tres dècades): ara l’escena queer i més desenfadada serà a El Molino.

Entrades a la venda

Fins divendres a les 13 h només podran comprar entrades aquells que disposin del pack Regal de Nadal. A partir d’aquella hora, la venda serà per a tothom. Enguany, es manté la tarifa plana de 15 euros a qualsevol entrada d’un espectacle Grec per als menors de 30 anys. I es vol premiar els que repeteixen apostes: si compren tres entrades, el descompte és del 30%; si en compren cinc serà del 50%, amb l’avantatge que es pot compartir per a més d’un usuari.

Jordi Martí, regidor de l’àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, va celebrar l’equilibri de Casadesús entre els teatres i els artistes. I va pronosticar que les beques Creació (fundades per donar impuls al sector en plena pandèmia i que es van tornar a convocar a principis d’any), així com el treball de suport als creadors a les fàbriques de creació i el mateix festival, són un eix en què “s’haurà d’incidir en el futur”.

De fet, fins a vuit beques de Barcelona Crea estan incloses en la programació i han rebut ajuts suplementaris per poder aixecar el projecte a l’escena. Són projectes de La Virgueria, Glòria Balanyà, Cris Blanco i el Col·lectiu Que No Salga de Aquí, així com Teknodrag i Alicia G Reyero. També el Grec ha donat suport a dos dels projectes que van sorgir de la convocatòria de textos d’On el teatre batega, que han impulsat una desena de sales de proximitat de la ciutat. Es coprodueixen espectacles de Sílvia Navarro a la Flyhard i de Marc Rosich a l’Akadèmia. I, com ja és habitual, es donen cabuda als premis que atorga l’Institut del Teatre (tant en modalitat dansa com teatre). A Can Trinxet, de l’Hospitalet, Àlex Rigola convoca grups de 20 espectadors per compartir el pànic d’Ofèlia, una peça que, com algunes altres, es va estrenar en el Temporada Alta.

Ve de la plana anterior