Cultura

Com pujar a primera

L’Estat aportarà 7,5 milions per produir cinema en català a partir de la nova llei audiovisual i permetrà d’arribar a 36 milions per al cinema autòcton enguany

Les ajudes a l’audiovisual passen de 17,5 milions d’euros (2021) a 36 milions (2022)

El cinema en català reclama el seu lloc a la primera divisió del cinema internacional. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga va afirmar ahir que la nova llei audiovisual estatal reserva 10,5 milions a la promoció de la producció de les llengües cooficials. Ahir la consellera va revelar que l’Estat destinaria 7,5 milions a finançar pel·lícules en català. Aquesta partida s’afegeix als 25,5 previstos de l’ICEC, més el milió d’euros que s’han pagat aquest any per adequació de les sales de la covid el 2021 i d’una altra partida europea que estiren del fons Next Generation. En total, seran 36 milions els que es podran destinar a l’audiovisual en català, una xifra que dobla la de l’any passat (17,5 milions).

La pluja d’ajudes arriba en un moment en què el cinema català ha agafat embranzida gràcies a presentar-se (i en alguns casos, guanyar) en festivals com els de Berlín, Locarno i Canes. Com el 2010 (amb Pe negre com a bandera), es potenciarà la participació d’equips catalans en grans sobreproduccions. Si fins ara s’havien ofert fins a 800.000 euros a pel·lícules d’un pressupost que superés els 2,7 milions d’euros, ara es podran donar fins a 1,5 milions. L’objectiu és que es puguin rodar quatre o cinc pel·lícules cada any amb aquest pressupost, que situa a la primera divisió dels blockbusters. Sense manies. També es potenciarà les sèries de televisió que tinguin un pressupost de quatre milions, el que implica un ambiciós guió i repartiment.

Certament, aquest gir de guió es reprèn després del fracàs repetit de l’exigència de la llei del cinema catalana, del 2010, que aspirava que es pogués normalitzar el català a les pantalles de cinema. El 2014, el conseller Ferran Mascarell va pactar amb les majors un increment gradual de fins al 50% el 2018. En cap any s’ha superat el 5% dels espectadors en català. És una xifra tan insuficient com el nombre de sentències escrites en català. Com a novena llengua de la Unió Europea (deu milions de parlants) s’ha fixat l’objectiu de poder generar relat propi, i en català, gràcies als increments d’ajudes de l’administració pública: “L’audiovisual és molt important perquè ens crea imaginari, perquè ens explica com a país, perquè explica els nostres paisatges i les nostres maneres de fer. És molt important perquè en aquest país tenim grans professionals de l’audiovisual, amb molt de talent, i alhora és una industria molt potent, amb molt de potencial de creixement amb el món en què vivim, en el qual tot és audiovisual”, va explicar la consellera de Cultura, ahir al vespre en un acte, retransmès en directe a Youtube. Garriga va insistir que “es necessiten molts continguts” i que “fer audiovisual a casa nostra sempre farà que ens puguin visibilitzar al món i possiblement això també ajudarà que se’ns pugui visibilitzar al món en llengua catalana”.

El programa Fem un gir de guió per l’audiovisual en català va voler destacar tota la cadena de valor, des de la creació fins a la formació de púbics. Més enllà de la producció i de la distribució i exhibició i internacionalització, també es va voler destacar el treball de doblatge i de subtitulació en català. Enguany es destinaran sis milions d’euros per a doblatge. L’objectiu és que els canals privats incorporin el català a totes les pel·lícules que TV3 ha doblat. Per Joan Carles Tous, director de Filmin, avui les plataformes són una oportunitat perquè permeten oferir cinema en el moment i al lloc que l’espectador desitgi. I que tingui el film en català és un servei més, que pot agrair.

Per Garriga, l’eina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)creada el 2001 i vinculada a Cultura permet ser molt més àgils a les demandes del sector: Han resolt les polítiques d’internacionalització del sector audiovisual català, fins al punt que “ens posen d’exemple”, es felicitava. En les ajudes a coproduccions, es generen ponts per a escampar la creació catalana i afegir-nos aprojectes pensats per a gran públic. Fins i tot pot ser un reclam per convèncer les majors, el gran cavall de batalla a tòrcer, encara. El productor independent Tono Falguera (Lastor Media) ha canviat de relat: “Si abans produir en català era una heroïcitat, ara es viu el millor moment.” La il·lusió de pujar a primera divisió és tan passional com experimentar el cinema.

LA XIFRA

4
sèries
per un valor de quatre milions d’euros es rodaran, en català, amb les noves ajudes de la Generalitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.