40 anys d’història de la Bisbal
El fotògraf Quim Tor reuneix en una gran exposició i en un llibre les fotografies de tota una vida bisbalenca
-
Quim Tor, davant algunes de les fotografies de l'exposició, al Castell-Palau de la Bisbal. MIQUEL RIERA. -
Un dels populars correfocs de la festa major de la Bisbal. QUIM TOR. -
En Quim de les Cames Tortes, un dels personatges populars de la ciutat que apareixen retratats a l'exposició. Era molt conegut pel seu altruisme a l'hora de donar sang. QUIM TOR. -
En Sais cadiraire al torn del seu taller de reparació i fabricació de cadires de balca QUIM TOR. -
Manifestació contra el tancament de l'empresa de ceràmica Pavicsa, una de les més importants de la ciutat. Anys 80 QUIM TOR. -
Un músic a la cinquena edició del Festival de Jazz, al Foment. QUIM TOR. -
Una tenora, entre les cames d'un músic, al popularíssim aplec de sardanes al Passeig de la Bisbal, als anys 70. QUIM TOR. -
Avinguda del riu Daró, l'any 1977 QUIM TOR. -
Un dels membres de la companyia Comediants, durant una actuació a la festa major. QUIM TOR. -
Castellers, durant una actuació a la ciutat QUIM TOR.
Tor va resseguir la vida social, cultural i esportiva de la localitat
El fotògraf Quim Tor (Girona, 1952) presenta, fins al 8 de gener, una magna exposició al castell palau de la Bisbal d’Empordà, que s’inaugura avui a les 12 del migdia. La mostra, amb el títol 40 anys captant història, reuneix cap a nou-centes fotografies, en diferents formats, des de grans plafons fins a imatges de 20x30 cm, de la vida social, cultural, econòmica i esportiva de la capital baix-empordanesa, que Tor ha captat des del 1975, quan hi va arribar des de Girona, fins al 2015. Unes 225 fotografies s’han reunit també en un llibre, amb textos del mateix Tor, de Xavier Cortadellas i de l’alcalde de la població, Enric Marquès.
L’exposició, organitzada per l’Ajuntament de la Bisbal i comissariada per Mireia Tor i Llensa, la filla de l’autor, ocupa totes les sales del primer pis del magnífic edifici medieval bisbalenc, en un esdeveniment que segur que remourà molts records a la ciutat empordanesa, perquè en les fotografies apareixen centenars de persones en tota mena d’actes celebrats durant més de quaranta anys.
La mostra està organitzada en diferents àmbits: des del món sardanista, fins als oficis, passant per la gresca (amb fotografies de carnavals històrics, de la festa major, de la fira del circ i moltes altres celebracions), els esports i personatges diversos. Hi apareixen també alguns establiments històrics de la ciutat, com ara el Long John, Can Met i el cinema Mundial.
Les fotografies s’han escollit entre en un fons de 20.000 imatges, la majoria en blanc i negre. “Les que no ho eren les hi hem passades per donar homogeneïtat a la mostra”, diu Tor.
Quim Tor ha dedicat tota la vida a la fotografia. “Amb tretze anys, ja tenia un laboratori a casa i amb quinze, vaig entrar a treballar a la botiga del meu oncle Juli Torres Monsó, al carrer Abeuradors de Girona. Al laboratori. Allò va ser la meva escola. Revelava els negatius i els positivava amb aquells papers Valca i Negra, de fabricació espanyola. Llavors, no n’hi havia d’estrangers, com ara els Ilford, que van arribar molt més tard”, explica Tor.
Aquest pas pel laboratori serà decisiu perquè Tor es converteixi, amb el pas dels anys, en uns dels millors en aquesta tècnica fotogràfica, impartint cursos per a marques com ara Kodak i Afga a tot l’Estat.
El 1975, obre botiga a la Bisbal, a l’edifici Bisbal Park. Arriba a la ciutat perquè hi veu possibilitat de negoci –“només hi havia un fotògraf professional; ho havia vist quan venia a fer de discjòquei al Long John”, comenta–, però també perquè l’hi lliga la seva xicota, Maite, amb qui es casarà l’any següent. “Des de llavors que m’he considerat un bisbalenc més i he exercit com a tal”, comenta Tor, que ha participat en nombroses entitats culturals de la ciutat. “La mostra és, en certa manera, fruit d’aquesta meva participació durant anys en la vida bisbalenca”, afirma Tor
Com a fotògraf professional, ha obtingut destacats reconeixements, de què el més important és el premi Goya l’any 1987, amb una fotografia d’en Palauet, uns dels personatges més populars de la Bisbal.
