Cultura

L’art llegit per Liddell

L’autora, directora i actriu estrena ‘Caridad’ al Canal en funció doble, dins del festival Temporada Alta

Una guillotina presideix els nou quadres de ‘Caridad’, en què intervenen 22 artistes

Angélica Liddell situa les lleis de l’art per sobre de les socials. Treballa a partir d’obsessions que prova de simbolitzar a l’escena amb imatges impactants (“la meva influència ve pel cinema i la plàstica i, és clar, la literatura”). La paraula “és el vehicle fonamental per arribar a les idees”. Avui estrena Caridad, (també hi ha funció demà) al Canal de Salt. Celebra la relació estable i de confiança amb el Temporada Alta, i admet que va pensar que aquest muntatge calia estrenar-lo dins del festival tot i que, posteriorment, va anar creixent fins a incloure 22 artistes en escena, en un caos que presideix una guillotina que defineix com “un símbol de llibertat”.

Liddell llegeix que els personatges de la Caritat viatja de l’Eros al Thanatos. Perquè el catolicisme atribueix a Maria Magdalena el seu paper d’adúltera que se salva de ser lapidada i també la germana de Llàtzer que demana Jesús que el ressusciti. Liddell també el relaciona amb la pintura Caritat romana, de Rubens, en què es veu una jove com dona el pit al seu pare pres, condemnat per la llei. Els jutges, en veure l’escena, acaben perdonant el pres.

Angélica Liddell es revolta contra un teatre cada cop més purità i bonista que uniformitza i aplana el valor de la cultura. Caridad acaba sent un homenatge a Jean Luc Godard (rebutja qui qüestioni l’obra del realitzador: “La mirada de Godard és meravellosament masculina”). En realitat s’inspira en reflexions de Georges Bataille. Liddell lamenta que el segle XX es mor i, amb aquests autors, desapareix una recerca de la pròpia immoralitat, que es mostra reveladora a l’escena. Proclama: “Només l’actitud immoral ens eleva intel·lectualment.” En canvi, avui la societat de la denúncia prohibeix la llibertat de l’expressió artística. Aclareix, que la seva actitud de ciutadana pot ser diferent (“soc resistent la barbàrie”) però exigeix que l’art es mereix la mateixa compassió que un homicida.

Caridad es conforma de nou quadres, sovint posant al públic el seu grau de compassió: com més compassió, menys escàndol i menys repressió cal a l’expressió de l’artista, resumeix el programa de mà. El teatre de Liddell aixeca sovint polèmica. Però també hi ha celebrades sorpreses com les feministes revolucionàries dels anys setanta que li van agrair la rudesa de The Scarlet Letter, o els amants del flamenc que van entendre la profunditat del cantaor Agujetas, que ella va posar a escena a Terebrante.

De nou, el torneig

Com ja és tradició, el torneig de dramatúrgia presentarà vuit noves autories: Yaiza Berrocal, Víctor Borràs, Xavi Buxeda, David Mataró, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira i Sergio Serrano. Els passis es faran des de dilluns vinent i fins a la gran final del 12 de desembre (l’última acció del Temporada Alta). Les sessions es podran seguir tant presencialment (amb dret a vot) com virtualment, a través del Zoom. També es programa novament el torneig en versió instituts de Salt i Girona.

LA XIFRA

8
espectacles
ha presentat Liddell al festival. Sunyer admetia dijous que no van poder fer ‘The Scarlet Letter’ perquè no els hi cabia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.